humus

Belette fica la clau i fa dues voltes al pany.
Gira bé, oliosament, com si no fes 15 anys
que la casa és tancada.

En va marxar quan en tenia 12.
Amb el pare vidu que volia oblidar
se'n van anar a viure a Ciutat.

Fins els 17, encara es deixava caure per casa
Belette sola, quan anava a So na Freya
a veure en Tedi, madò Constança
i madò Bet de Son Asgard, qui li contava les darreres
notícies de Charles.

Però en començar la universitat
va viatjar a la península, amb en Tedi,
i ja no hi va tornar més.
D'això ja en feia 15 anys.

Alça l'interruptor general del quadre de llums
i encén la làmpada del sostre del passadís.
Al prestatge retro blau elèctric i metàl.lic
encara hi ha la mateixa fotografia: una d'estudi
amb el seu pare la mare i una Belette miniatura
a la falda d'ella, amb els braços alçats i somrient
com si volgués atrapar l'objectiu.
El mateix cendrer metàl.lic de fa 30 anys.
El mateix gerro de vidre glaçat, sense les flors.
Les mateixes rajoles per on corrien els seus peus descalços.
Les mateixes cortines de fibra de coco recollides al costat de l'entrada.
Voldria sortir ara mateix d'allà dins.
Però no ho fa.
Es descalça.
El terra és glaçat.