Belette deixa la fotografia damunt la taula.
Les impressions que l'han recorreguda des de l'entrada
fins al menjador, passant per la porta vidriera de colors,
el sofà entapissat de temps
la taula acrílica, el llum de peu
les cortines estampades amb franges de tons verds
el moble de calaixos de fusta lacada
la tv Panasonic amb antena doble
no l'han afectada tant com l'olor de resclum
a robes tacades i arnades i ombrejades i humides
o la foto que s'ha trobat just obrir el primer calaix.
Madò Constança se la mira.
Sembla s'onclo de ta mare, diu.
El del bigoti. Un pintor de paisatges, diabètic, que va quedar-se cec.
Diu madò que va morir en un asil de Barcelona.
A Belette li sobrevé un llamp ocult
un esqueixall d'origen incert.
Es desconeix.
1 comentari:
Crec que Aràlia ha deixat el convent de Kioto.
Venetia li ha dit a Charles.
Charles no li ha volgut dir al Recordador d'Aràlia.
Publica un comentari a l'entrada