Ahir a la tarda vaig anar a ciutat.
Hi havia un home sense nom i d’origen italià.
Tenia cara de calamars

Jo volia ser pescador.
Pescadora.

Ahir vaig dinar tord.
Al bosc del costat de casa tampoc hi ha mar.

avui hi ha tord per dinar

és l'estiu

el b u i t en la literatura

l'espai en blanc.
o l'espai en negre perquè el blanc és el cúmul de tots els colors. El negre. El forat negre de la tinta. Les paraules. No, no.
el silenci. Les el.lipsis (temporal).
I en l'espai? o la multidimensionalitat psicològica, invisible, de l'argument.

Perquè per ser hi ha d'haver no ser en coexistència. I no en un sentit formal, només.
Mallarmé va incorporar el buit en l'espai en blanc de la pàgina.
Els dadaistes (futuristes primer) van incorporar-lo en la sintaxi. Però penso en el concepte. En el sobreentès, en la suggestió o la implicitat. El no ser del concepte.
Aleshores la sintaxi, la forma, apareix en ressonància.

l i t e r a t u r a p o p u l a r

el XVI XVII i XVIII
són segles que, en la literatura catalana,
duen l'etiqueta de Decadència
perquè l'art, lligat a la cort, es feia en castellà.

L'art i la literatura populars d'aquells segles
eren més vius que mai
i aquests sí que es feien en català

però això no té importància

(no sé, si perquè no era de la cort
o perquè era en català)

el que sí que importa és que almenys,
en una assignatura
ens estalviem tres segles.