ostres

fa un munt de temps que tinc aquest blog abandonat,
des que un col.lega em va dir en to conyón: "Això que tens no és un blog!"
i em vaig dir, ostres, no és un blog...

Fa una estona, hi he entrat, per curiositat,
i me n'he adonat, com qui no vol la cosa,
que la paraula blog apareix sovint per aquestes pàgines.
Aleshores m'he dit, bé potser no és un blog, això que tinc,
però el títol de blog hi és, no?

així que m'he posat a escriure.

qui vol jugar a ser Anna Karenina?

............................................theverybestof ................................................................................................................................................................................................................anna

Metanarrative(s)?

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- -----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------demà començo
...........................................................................................................................................................................................................................................................................................

to be and not to be

##########################################################################.........www.artdhoc.com

sonat

aquesta roba estesa aquí em recorda
que hi ha un llit que m’espera on el soroll
eixuga verds silencis de nens que juguen
i omple de roig tràfec habitacions

plenes d’amples llençols fermats amb sang
que tothom lluu vestit de si mateix
pels carrers on tothom hi és i ningú
veu res tret de la sang de si mateix

inspiro el verd en silenci profund
quan ningú veu si hi sóc si no hi sóc
ni crida res ni profetitza res

tampoc del buit em planteja l’absurd
ni el gust del no que trobo en aquest joc
el joc mudat de soroll per ‘nar a jóc

loop

sernosernosernosernosernosernosernosernosernosernosernosernosernosernosernosernosernosernosernosernosernosernosernosernosernosernosernosernosernosernosernosernosernosernosernosernosernosernosernosernosernosernosernosernosernosernosernoser

Roy Ascott diu

Hay una simple conciencia de completo engranaje, una conciencia que es casi inmanentemente palpable. Esta misma ausencia de "controlador global", está construcción cimentaría de los eventos, esta inmanencia de mente, la empezamos a observar en los artistas que trabajan para la red, dentro de la Web, engendrando una especie de conciencia telemática. Aquí tampoco hay audiencia, estás simultáneamente en la red como una parte del proceso interactivo o estás en ningún lugar, ningún lugar desde donde la actividad en la red puede ser "observada". Ver es participar.