Mlle Vieux no camina gaire de pressa.
les seves sabates són pulcres
però Belette s'ha fixat en la sola llimada
més de rajola que de camí.

El paisatge continua amb pols de cendra.
Tedi i Belette l'acompanyen no saben on.

Tedi i Belette fa hores que caminen.

Han deixat el bosc espès. Caminen
entre les cendres d'un incendi antic
que encara no ha regenerat
res.

Per més cruïlles que es trobin, caminen
sense parlar ni descansar ni decidir
si a l'esquerra o a la dreta.

Més enllà del bosc cremat, boira baixa i
en una roca, gairebé integrada,
mineralitzada, seu una dona
prima i tota vestida de negra.

Tedi i Belette s'aturen per primer cop en moltes passes
de lluny.

Tedi i Belette s'han trobat de matinada.
Cadascú una ensaïmada, per esmorzar més tard,
i una hematites a la butxaca.

S'han posat a caminar
a la recerca d'un de tants finals.

Belette intentant pensar Aràlia.
Tedi li agafa la mà i li besa,
i taral.leja la cançó.

El bosc és espès.

Tedi s'ha llevat sense ganes de llevar-se.
Ha anat a buscar Belette, que era al balcó
de casa seva, trista.

Tedi li ha donat una lupa de lent grossa.
Aleshores Belette ha deixat de mirar l'horitzó
i s'ha posat a escodrinyar els detalls de la barana.

Una taca de rovell, una gota grossa de pintura seca.

Absència i abundància. Tens gana?, pregunta Belette.
En Tedi ja ha tret les galetes del forn.

Tedi i Belette han assaltat
avui
moltes lletres cuirassades
i amb remitent,
...s'han aturat vençuts
saturats
d'intentar trobar un dels finals de la cançó.

Belette parla a Tedi
d'un desert ple de finals,
(com a la cançó),
dels detalls microscòpics
que precisen el món, i el distorsionen.

D'un aire ple d'indefinicions,
de mirades borroses que maregen tot camí,
d'intents trabucats de comprendre
a través de qualsevol lent,
lentament, lenta-ment, talment, mental, lament, latent, talent, i tal.

Tedi ha anat a buscar Belette.
Belette l'esperava asseguda a la taula,
davant d'una tassa de llet i galetes.

No es tracta ni d'Alícia, ni de miralls
ni de paradisos perduts, ni de Morgana,
per a això ja hi ha Tolkien, i JK Rowling
o ETA Hoffmann, o tants d'altres...
ha dit amb rotundidat.

Aràlia no és cap Vahinel. No és aire.
No és ficció. No són paraules.
El Món d'Aràlia no és un Món Sens Fi.

Tedi, m'has d'ajudar.