dolines digitals

després de la crisi la revifalla amb una pausa de silenci que somatitzo amb extravagància o una vagància extrema per a la feina diària que em manté els projectes suspesos amb un tres i mig

res no mor

-----

el Mustatxo els ha aturat quan tornaven a sortir
i doncs? heu estat fora?
a peu per arreu
hem vingut a rentar la roba i a buscar més provisions
tornem a marxar quinze dies

quinze dies fora?
sí!, fa Belette enfadada,
i es mira Tedi que li diu: obsessiva

no li fa gens de gràcia marxar justament ara
que hi ha tantes qüestions pendents
tantes paraules per fer
tantes preguntes per escriure

però ara és Tedi qui vol trobar la coherència inalàmbrica
i Belette li és imprescindible

dolines digitals

el divendres vaig prendre una decisió

m'hi va portar una recerca senzilla pel google:
buscava una bona definició de Madò Bet
i m'aparegué la paraula estoica
busco estoic
busco estoïcisme
trobo que per als estoics el pneuma és l'alè vital...

i la meva pneumònia, què significa?
em manca l'alè

fent la migdiada una veu a cau d'orella em digué:
reacciona, viu
jo sol puc contrarestar aquest buit, ho sé

vaig fer la bossa amb coses meves i per a Belette
la vaig arrencar del seu son continu i esllavissadís
vaig tancar el pis amb pany i clau

----

és setmana santa i m'agafo la baixa per recuperar-me
prenc el Pirineu i traço rutes
duc pol.len, echinacea, própolis a la bossa
i unes ganes de menjar-me la primavera
que fan espaterrar el més viu

lolita m'esperarà que torni
(ens comptem les besades com a bons
col.leccionistes)
Belette s'anima
diu que em contarà més coses de Nova York
de Charles
i d'aquesta mena d'anòsmia
que li fa perdre el rastre de tot

dolines digitals

aquesta nit he somiat amb madò Bet.
Madò Bet, l'estoica, que em repetia:
la modernitat us farà flacs i malaltissos,
flacs i malaltissos
mentre carregava sacs de patates amb dits de penellons.

acaba de venir el metge de capçalera
m'ha reconegut una millora substancial
t'estàs enfortint, d'aquí a uns dies podràs sortir a fora,
ara pren-te aquest antibiòtic cada vuit hores.

El que el metge no sap és que ja fa dies que surto
i que gràcies a la lolita,
amb qui ens veiem al porxo alguna nit
o al terrat del seu bloc amagats de tothom
he tornat a respirar el cosmos: tinc més energia que mai.

-----

Tedi i Belette parlen d'aquest estat impropi en ella.
Tedi li fa preguntes perquè no creu
que el mal sigui ni en la primavera ni en l'amor
però Belette és esquiva,
no m'estaràs amagant res?
no t'ho estaràs amagant a tu mateixa?
no serà que et vas fer massa il.lusions amb Charles?
Belette només diu: tens raó
no es tracta de Charles, el que em passa no té res a veure amb ell.
I calla.

dolines digitals

tinc tres cintes minidv plenes
de primers plans

la tarda ha estat llarga entre imatges
estic cansat de mirar

----

Belette encara dorm estirada al sofà
tapada amb una manta
Tedi es frega els ulls

dolines digitals

darrerament revisc d'inspiracions acumulades:
escric amb la càmera les imatges d'un desig efervescent
i inesgotable, que s'alimenta de noves descobertes impensables

la complicitat amb la lolita és cada dia més estimulant

ella és capaç de descobrir-me, per exemple, una nova cançó
(obre la finestra,
i posa el seu reproductor de cd a tot volum,
així puc sentir com ella balla)
i només amb la cançó descobreixo sine qua non
l'amplitud dels sons i de les pauses

-----

Belette està notant massa la primavera
astènia primaveral, apunta Tedi,
això de l'amor... t'ho hauràs de fer mirar, Belette.

In articulo mortis

vaig marxar de Nova York
sense dir res a ningú
(bé, això és fals)

amb l'amiga del Hudson vam vetllar tota la nit
pensaments que algú obtús podria titllar de lèsbics
si intentés entendre'ls amb paraules comunes

el llenguatge que utilitzàvem no tenia gènere
i ens compreníem potser amb un sol gest
o una sola lletra

(una dona s'aturà davant nostre sense veure'ns

a primera hora del matí. Duia un nen a l'escola,

ell marranejava amb un caramel embolicat

ella no deixava que se'l mengés i li cridava:

te lo he comprado con la condición que te lo comas después!

el nen entossudit i esgaripant de ràbia es tirà a terra

i la dona, agafant-lo pel braç, l'arrossegà un bon tram

de vorera abans de girar la cantonada)

les dues havíem après des del silenci
i aquesta unió la sentíem indestructible
ella i jo i res més no ens feia falta
ni explorar Manhattan
ni Central Park
ni el MoMA
ni Broadway
ni Queens
ni el Bronx

li vaig escriure la meva adreça al palmell de la mà
i ella em digué: "el món no s'acaba,
sempre engendra i sagna en fer-ho"


tenia el bitllet d'avió a l'apartament de Daphne.
necessitava una hora que no hi pogués haver ningú, ni Mlle Vieux,
o sigui a les 12 del migdia, l'estona del suís a la cafeteria.
Hi havia Daphne que acabava d'arribar d'Europa.
Li vaig explicar les meves contrarietats darreres
i amollà amb una carícia: tu no ets d'aquest món funest...
estava trista, no perquè jo marxava
sinó perquè ella havia hagut de tornar: m'hagués quedat a Son Asgard.

(ens acomiadàrem amb un fins ara a cada galta
i just abans de tancar la porta em va dir:
guardo aquí coses teves del passat,
el dia que les rebis, és que alguna cosa estarà a punt de canviar)

em vaig endur el misteri a casa

In articulo mortis

tot era massa difícil

Régine intentant convèncer-me de tornar amb Patrice
Patrice fent-me l'ullet de lluny amb promeses absurdes
Mlle Vieux necessitada de tot i massa apel.lava a la caritat
l'absència de Daphne...

Charles amb ganes de fer-me
i jo amb ganes que em fes

vaig anar a trobar l'amiga del Hudson
només amb els ulls va dir-me:
el que et faci més bo

em vaig quedar amb ella tota una nit
sí, a la intempèrie