dolines digitals

eclàmpsies col.laterals

Belette romanceja per casa
passant pàgines de revistes velles

Tedi no hi és, tenia entrevista
amb una productora

el sol és baix
Belette s'alça per tancar la finestra

a la casa del davant una noia balla nua
li veu tot el cos desplegant-se per l'habitació
il.luminada

sona missatge de mòbil

és Venetia amb notícies fresques

Belette no tanca la finestra ni abaixa la persiana
encén l'ordinador i escriu un mail

arriba Tedi

dolines digitals

episodis de trinxera

seiem davant del televisor apagat
Belette llegeix en veu alta i jo miro
les caragolines seques i el mocador tacat de llavis

m'apunto tot això en la memòria
per convertir el present en records aferrats
i que, en el futur, m'expliquin per què sóc com seré

collíem caragolines del mur
la mare les bullia amb aigua sal i llimona,
salpebrades i amb una mica de bitxo
burxàvem dins la closca amb el palillo
i en trèiem una llengueta de carn ben gustosa

recordo com aleshores volia la boca de Belette
degustava en silenci els seus llavis somrients
i la llengua era un desig que em burxava
per dedins les entranyes insatisfetes

...i em revé una excitació terrible
(un cop de neu a l'estómac)
però la persiana és avall.
A fora és fosc i intueixo, i sé,
que la Lolita té el llum encès de la seva habitació,
sé que va nua i la persiana és amunt,
sé que davant el vidre negre s'hi emmiralla
i explora el seu cos prescindint dels meus ulls de voyeur

observo els llavis sinuosos de Belette
em sento ridícul

dolines digitals

a la intempèrie

al Jules, Kadin Oliver escolta atentament
els primers sons de Naima que blanegen del saxo
com si no fos dels seus llavis que sortissin

com si no fos una melodia prou fermada
Kadin flirteja amb les notes atentament
per cenyir la cintura de l'harmonia i fer palpitar la sala

Charles ha sortit al carrer per parlar pel mòbil

és estrany que Venetia no sigui aquí, ha dit
quan ens han dut l'amanida de taronja.
aquesta és la seva forma d'improvisar, he apuntat,
i hem amanit el sopar amb una fresca conversa
sobre la potent trama que uneix la força creativa
i la improvisació

Venetia ha sopat amb Régine de la Tour,
Daphne les va presentar i Régine compta amb ella
per properes exposicions: Venetia no toca de peus,
diu que pot ser l'ocasió per deixar de servir cafès

Charles m'ha xiuxiuejat la nova guardant-se el mòbil a la butxaca

al Jules Kadin Oliver, Naida Oliver i Spencer Bronx
se cenyeixen amb les mirades còmplices de melodia
com si no fos dels seus instruments que sortissin

com si no fóssim els sons ni ells ni nosaltres
els artífexs d'una nit esplèndida sinó els artefactes
d'una sintonia ancestral i propera

dolines digitals

eclàmpsies col.laterals

Belette arriba a casa, seu cansada

ha passat el dia recorrent anuncis de diari encerclats
visites i entrevistes de feines mal pagades
necessita treballar
necessita bitllets
necessita
orina de dragó
ja l'avisarem

Belette cada dia està més pàl.lida
li corre poca sang a les venes
la moral s'embeu de la seva espontaneïtat
i ella ensopega amb mentides dures

Tedi no la pot ajudar en aquesta convulsió
tampoc li arriben feines per pagar el lloguer
i els estalvis s'esgotaran aviat

podrien haver pensat mai que els diners no fan la felicitat?

una obsessió ressegueix Belette:
escapar-se del món

suspensió intermèdia

sorry
sorry
sorry

(exigències de guió artesanal)

thanks
thanks
thanks

es recomana sortir al vestíbul i fer un cop d'ull
per fumar: al wc
els refrescs: al fons a l'esquerra

no tireu papers a terra

dolines digitals

episodis de trinxera

Belette pensa que veig coses que no són,
que qualsevol indici l'inflo
amb especulació falsa i interessada.

jo dic que les veïnes de l'altre costat del pati
no són normals, la mare és perillosa.
jo dic que practicaven aikido amb un penjador
acceleraven vers una energia destructora.

Belette diu que les veïnes de l'altre costat
són corrents, la mare és estrangera.
Belette diu que no s'entenien amb el penjador
pugnaven vers una solució pràctica.

Diu que m'agrada massa Hitchcock i que vull emular
Rear Window.

Li dic que tinc mal de cap. Que això no és cert,
i que si tinc el trípode i la càmera és per observar
conductes estranyes. Belette no ha vist tota la cinta.

Belette em parla d'una anècdota de Son Asgard.
Sense voler em recupera aquells dies
d'indicis tan intensos i especulacions tan reiterades
i un recargol a l'estómac em fa deixar la pizza al plat.

dolines digitals

a la intempèrie

observa la complicitat natural
m'ha dit Charles assenyalant la tela quasi enllestida
això, aquí a Nova York costa de trobar

li pregunto a què es refereix i em diu:
tu, jo, el nostre joc i aquest resultat

mentre es canvia per sortir
(a Charles li encanta empolainar-se)
m'aclareix des del bany:

Richard Estes deia que l'art
no prové de la inspiració
sinó de la transpiració

tu i jo som còmplices,
suem i transpirem plegats
tu amb la teva rudesa sagaç, heraclitiana
et fas invisible rere una sinceritat diàfana que m'enlluerna
i jo estimant la llum on s'oculta l'origen

tu m'estimules la capacitat de copsar
què queda rere les aparences
i jo provoco que et mostris
t'incito el plaer de descobrir-te
de ser encara més transparent
aquí a Nova York tot queda massa contractat,
la densitat és pertot i vivim ofuscats
amb actituds compactes, letals

què queda rere les aparences?, pregunto

el significat originari, primitiu, africà
i les teles són el resultat de la nostra nuesa
l'artifici que ens disfressa de nou davant la gent

i que només es revela a qui ens pugui ser còmplices
afirmo. Charles surt del bany somrient i amb perfum dolç,
anem al Jules?