dolines digitals

a la intempèrie

només Charles sabia
que jo podia ser al Hudson

a l'apartament s'hi noten concavitats
d'absència entre els nusos pintats,
Venetia també fa dies que no apareix
per enlloc, m'ha dit Charles
m'ha servit un te acabat de fer
i ha sortit un moment

em refaig
s'hi escriu bé, aquí,
tant de rebé que l'espera es fa bona
recobro, de mica en mica, amb cada glop que crema
la intensitat mal versada amb la cura de Patrice
i les bosses fredes de Mlle Vieux
que em glaçaven el front i més endins

sento rejovenir-se cada una de les capes de pell
amb força de marea alta, la lletra se m'espiga més que mai
i les idees se m'acuben fins al límit d'una apnea

la potència m'esclata en un rialla hilarant


quan arribi Charles li preguntaré si s'ha llegit
aquest article sobre Myriam Warner Vieyra