dolines digitals

humus

Madò Constança seu en un banc.
Està com sempre, amb els clotets a les galtes
i ulls àvids de caçar somriures. Les mans
plegades a la falda i el bolso que malpenja
del seu braç dret.

Quan Tedi i Belette s'hi acosten se'ls remira
amb les celles alades, obre les mans, s'aixeca,
i els ancaixa tots dos en abraçada.

El pit de madò Constança, gros i càlid com sempre.

A tots tres els brillen els ulls i els records
el temps se'ls agombola a les galtes
vermelles de la calefacció, molt alta, de l'aeroport
exsudació dels sentiments
els verbs s'acumulen en pedaços i salten pels descosits

Anem, anem a casa, amolla madò Constança,
vull que m'ho expliqueu tot fil per randa.
I na Joana?, pregunta Belette.
Ui na Joana! Idò està ben folla. Ara és al Japó!
Anem, anem a casa que hi molta tela per contar.