humus
bon capxerigany estàs feta
madò Constança li dóna la mel
Belette en pren cullerada
i la suca amb la infusió de sàlvia
què vols dir?, pregunta
Idò, no en vulgues saber pus,
sempre has cregut massa d'històries
guarda't es Llunari a sa botxa!
Tedi ja dorm
Belette té mal de cap
i madò Constança s'eixuga les mans
amb un drap de cuina
directe a s'infern, aniràs
si vols saber pus
Belette fa el darrer glop
com la llegenda del moro, diu.
Belette se'n va a dormir
amb la darrera pregunta
penjada a la testa
Tu saps, Constança, com de debò
va morir la mare?
dimecres, d’abril 04, 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Promeneur
Me'n vaig a caminar per Son Asgard.
Pensaré en tu, E., perquè t'he vist pixelada fa un moment.
I t'he sentit. Sent-it com post-it.
T'agrada?
El Recordador d'Aràlia
Publica un comentari a l'entrada