humus
això és tot el que resta de nosaltres
Belette diu, detritus
i sosté la bossa d'escombraries.
Tedi s'ho pensa dues vegades.
No. No, Belette.
Belette va rebre resposta de Charles:
"El que recordis del passat no existeix,
són aparences que pots refer si hi tornes,
ja saps què en penso del temps".
Belette té la motxilla feta.
Tedi també.
Totes dues reposen a l'entrada del pis.
Tedi observa la capsa de sabates.
Les caragolines del mur, conquilles i còdols rodats,
en una ampolleta, sorra blanca. Un tiralínies.
Belette aguanta la bossa d'escombraries oberta.
No. No, Belette.
Tedi repeteix: això és tot el que resta de nosaltres
Belette diu: aquest nosaltres ja no existeix,
hem de refer-nos. Si et quedes amb els records,
no cal que vinguis.
Però Tedi té el bitllet cap a l'illa
i madò Constança els espera.
dissabte, de gener 13, 2007
divendres, de gener 12, 2007
dolines digitals
episodis de trinxera
set de desert i un sol que rosteix
Belette a la cantonada ven globus
i jo en vull un de vermell
un de vermell
Belette a la cantonada ven globus
un de vermell o dos
potser dos dos de vermells o potser tres
tres de vermells ella és lluny
a la cantonada tres de vermells, calents, roents
o potser quatre, més foc, foguera, quatre
quatre globus vermells o potser cinc
no em sents? vull cinc globus vermells
perquè tinc set, set de desert i un sol
o potser sis, sis vermells, sis sis
no em sents? o potser set?
set de vermells i un sol que rosteix.
fins que no m'he begut un got d'aigua freda
no he despertat del malson, aquesta nit
enfebrat de nou i Belette flotant davant meu
constantment i fantasmagòrica
m'ha cridat amb plor tallat:
l'amor es desinfla, l'amor es desinfla!
omple't els pulmons!!
temperatura de mitjanit: 39
apunto: recordar el malson de Son Asgard.
set de desert i un sol que rosteix
Belette a la cantonada ven globus
i jo en vull un de vermell
un de vermell
Belette a la cantonada ven globus
un de vermell o dos
potser dos dos de vermells o potser tres
tres de vermells ella és lluny
a la cantonada tres de vermells, calents, roents
o potser quatre, més foc, foguera, quatre
quatre globus vermells o potser cinc
no em sents? vull cinc globus vermells
perquè tinc set, set de desert i un sol
o potser sis, sis vermells, sis sis
no em sents? o potser set?
set de vermells i un sol que rosteix.
fins que no m'he begut un got d'aigua freda
no he despertat del malson, aquesta nit
enfebrat de nou i Belette flotant davant meu
constantment i fantasmagòrica
m'ha cridat amb plor tallat:
l'amor es desinfla, l'amor es desinfla!
omple't els pulmons!!
temperatura de mitjanit: 39
apunto: recordar el malson de Son Asgard.
dimarts, de gener 02, 2007
dolines digitals
equilàters
continuo en aquest bloc
els fragments que acabo de viure
ara, amb l'Atlàntic entremig,
a casa en Tedi passo pàgina
i refaig per entendre
la memòria novaiorquesa
sempre la vida
per fer-la més intensa
més plena
més nutritiva
m'ennuego
continuo en aquest bloc
els fragments que acabo de viure
ara, amb l'Atlàntic entremig,
a casa en Tedi passo pàgina
i refaig per entendre
la memòria novaiorquesa
potser la vida no és com un riu
això ho vaig pensar molts cops
observant les aigües del Hudson
els rius són línies cronològiques
sempre la vida
per fer-la més intensa
més plena
més nutritiva
m'ennuego
dilluns, de gener 01, 2007
dolines digitals
eclàmpsies col.laterals
Belette no sap com explicar-se
Tedi està dret i juga amb un io-io
oblido Aràlia, diu Belette per resumir,
encara que es perdi el matís que tant costa d'entendre
he de recuperar la coherència que vaig tenir amb ella.
No pots oblidar Aràlia si encara hi penses, diu Tedi.
el matís
ja t'he dit que no n'hi ha prou de recordar-la,
Aràlia no es pot retenir enlloc, ni a la memòria,
necessita...
...una actualització constant, reviure-la.
Belette rumia mentre es passeja l'hematites
d'una mà a l'altra
els textos que vas escriure quan estaves convalescent,
creus que són fidels als fets que succeïren?
escriure no és retenir res sinó actualitzar-ho tot.
Tedi tira el io-io al sofà "i això què té a veure amb Aràlia?"
Belette es guarda la pedra a la butxaca
deixar d'actualitzar és oblidar
i jo no vull oblidar-me d'ella
per més que la recordi.
Li parla a Tedi del darrer cop
que van sortir a buscar Aràlia
fa massa temps enrere
abans de res, de Nova York, de la convalescència,
aleshores era com si ho haguessin oblidat tot.
Belette es carrega la motxilla a l'esquena
véns o no?
al Món Sens Fi?
a buscar un de tants finals.
Belette no sap com explicar-se
Tedi està dret i juga amb un io-io
oblido Aràlia, diu Belette per resumir,
encara que es perdi el matís que tant costa d'entendre
he de recuperar la coherència que vaig tenir amb ella.
No pots oblidar Aràlia si encara hi penses, diu Tedi.
el matís
ja t'he dit que no n'hi ha prou de recordar-la,
Aràlia no es pot retenir enlloc, ni a la memòria,
necessita...
...una actualització constant, reviure-la.
Belette rumia mentre es passeja l'hematites
d'una mà a l'altra
els textos que vas escriure quan estaves convalescent,
creus que són fidels als fets que succeïren?
escriure no és retenir res sinó actualitzar-ho tot.
Tedi tira el io-io al sofà "i això què té a veure amb Aràlia?"
Belette es guarda la pedra a la butxaca
deixar d'actualitzar és oblidar
i jo no vull oblidar-me d'ella
per més que la recordi.
Li parla a Tedi del darrer cop
que van sortir a buscar Aràlia
fa massa temps enrere
abans de res, de Nova York, de la convalescència,
aleshores era com si ho haguessin oblidat tot.
Belette es carrega la motxilla a l'esquena
véns o no?
al Món Sens Fi?
a buscar un de tants finals.
dijous, de desembre 28, 2006
dolines digitals
episodis de trinxera
és fotut no tenir febre i poder respirar,
i fer com si res no hagués passat
per quant de temps he de continuar
essent un malalt de pneumònia?
tinc ganes de veure l'aire del carrer
tinc ganes d'acostar-me a la Lolita
i fer-li alè amb les paraules
a cau d'orella
plou i ben quiet
quan era xic em feia el malalt
i ara la vida em passa factura
és fotut no tenir febre i poder respirar,
i fer com si res no hagués passat
per quant de temps he de continuar
essent un malalt de pneumònia?
tinc ganes de veure l'aire del carrer
tinc ganes d'acostar-me a la Lolita
i fer-li alè amb les paraules
a cau d'orella
plou i ben quiet
quan era xic em feia el malalt
i ara la vida em passa factura
dilluns, de desembre 25, 2006
dolines digitals
a la intempèrie
estic al JFK
encara una hora pel vol
sols m'he acomiadat de Daphne
un petó i una abraçada
uns mots d'entesa
"ens tornarem a veure
un cop el canvi"
n'estic segura
res roman igual
Mlle Vieux és a la cafeteria
llepant amb discreció la xocolata
de la cullereta platejada davant
una copa de suís buida
té el cap quiet
les cervicals tenses
i la mirada fixa
si pensa, en blanc i negre, l'home de l'esmòquing
una cartera plena i la pistola
no creu cap més possibilitat
el sacrifici de l'art
m'allunyo d'aquesta Nova York esventrada
estic al JFK
encara una hora pel vol
sols m'he acomiadat de Daphne
un petó i una abraçada
uns mots d'entesa
"ens tornarem a veure
un cop el canvi"
n'estic segura
res roman igual
Mlle Vieux és a la cafeteria
llepant amb discreció la xocolata
de la cullereta platejada davant
una copa de suís buida
té el cap quiet
les cervicals tenses
i la mirada fixa
si pensa, en blanc i negre, l'home de l'esmòquing
una cartera plena i la pistola
no creu cap més possibilitat
el sacrifici de l'art
m'allunyo d'aquesta Nova York esventrada
dimecres, de desembre 20, 2006
dolines digitals
eclàmpsies col.laterals
Belette espera que arribi Tedi
asseguda al sofà amb un llibre a les mans
té música posada i la finestra oberta
malgrat la baixa temperatura
se sent enfrescada i a punt
Tedi arriba
Belette espera que arribi Tedi
asseguda al sofà amb un llibre a les mans
té música posada i la finestra oberta
malgrat la baixa temperatura
se sent enfrescada i a punt
Tedi arriba
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
