eclàmpsies col.laterals
Belette penja el telèfon, era Charles, diu.
Tedi observa els cinc segons a la pantalla de l'ordinador:
el fragment escàs d'un pit borrós, cut, i directe a la línia de temps
Pots mirar això?, diu a Belette. Es posa al primer fotograma.
Belette observa la pantalla, Charles està eufòric, diu.
M'ha explicat que Venetia ha anat a la casa
de la cala dels Lliris, a passar-hi uns dies.
A la pantalla s'enquadra una finestra,
a la finestra s'alça la persiana.
Que amb els esbossos fets de Venetia
es veu capaç de perfilar la poètica de la desesperació
Què et sembla aquest pla?, es veu què és? o queda massa borrós?
pregunta Tedi.
És molt curt, diu Belette, és un pit?
Sí, cinc segons, perfecte, somriu Tedi, amb sols un instant
n'hi ha prou per obrir un ventall de suggestions,
si et dono la imatge i te la trec, l'absència t'estimula
perquè malgrat que la imatge es talli
el pensament continua impertorbable
cercant la significança originària
Charles diu que en els esbossos que té de Venetia
explica Belette, s'hi perfila tristesa,
diu que està entusiasmat
pel fet de poder moldejar, en traces de carbonet,
aquarel.les i aiguades, un sentiment tan impalpable
i difícil de trobar quan Venetia parla.
Potser en aquesta tristesa recòndita
rau la significança originària de la seva mirada.
dimarts, de juny 13, 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
CANSAMENT DE L'HORABAIXA
Haver d'anar a un funeral.
Haver de parlar amb gent insuportable.
Haver de ser educat.
Haver de riure quan tens ganes de plorar.
Haver de ser hipòcrita quan voldries ser sincer.
Haver de fer l'ullastre esbrancat.
Haver de calcular.
Haver de jugar amb moltes baralles.
Haver de destruir.
Haver de desdir.
UFFFFFFF! FFFFFFUUU!
Publica un comentari a l'entrada