dijous, d’agost 31, 2006

dolines digitals

a la intempèrie

observa la complicitat natural
m'ha dit Charles assenyalant la tela quasi enllestida
això, aquí a Nova York costa de trobar

li pregunto a què es refereix i em diu:
tu, jo, el nostre joc i aquest resultat

mentre es canvia per sortir
(a Charles li encanta empolainar-se)
m'aclareix des del bany:

Richard Estes deia que l'art
no prové de la inspiració
sinó de la transpiració

tu i jo som còmplices,
suem i transpirem plegats
tu amb la teva rudesa sagaç, heraclitiana
et fas invisible rere una sinceritat diàfana que m'enlluerna
i jo estimant la llum on s'oculta l'origen

tu m'estimules la capacitat de copsar
què queda rere les aparences
i jo provoco que et mostris
t'incito el plaer de descobrir-te
de ser encara més transparent
aquí a Nova York tot queda massa contractat,
la densitat és pertot i vivim ofuscats
amb actituds compactes, letals

què queda rere les aparences?, pregunto

el significat originari, primitiu, africà
i les teles són el resultat de la nostra nuesa
l'artifici que ens disfressa de nou davant la gent

i que només es revela a qui ens pugui ser còmplices
afirmo. Charles surt del bany somrient i amb perfum dolç,
anem al Jules?

dimecres, d’agost 30, 2006

dolines digitals

eclàmpsies col.laterals

Belette escriu damunt paper:

les estrebades del temps
m'han dut a un terbolí
i no aclareixo el rumb

l'òrbita se m'ha enxiquit
en el radi mínim del diari
de la rutina del calendari

em costa d'escriure
em costa de viure
sols treballo...

Belette ha tornat a la parada de fruita
emperò ha dit al mestre que deixa la feina.

Ell li ha demanat tota la setmana que resta,
per poder trobar algú altre.

Belette ha escrit a la Dogson
"creus que faig bé?", la indecisió
quan no es té el rumb encarrilat genera més indecisió,
i una carta de Venetia: "per ser millor cal aprendre,
i val més tard que mai", parlant-li de Son Asgard
ha estat una carícia justa i oportuna.

Ara toca parlar amb Tedi,
dir-li que deixa la feina, sense estalvis,
i mals pronòstics de mercat.

dimarts, d’agost 29, 2006

dolines digitals

episodis de trinxera

un matí de fa mesos, el Mustatxo
va dir-me: "ha vingut la policia, busquen
algú de la comunitat: pregunten i pregunten,
jo no sé res, oi? Els he dit que no jo no sé res
i que aquí només hi ha bona gent, oi?"

però va ser el Mustatxo qui els va delatar
després d'una discussió al pati,
quan no li van voler vendre una pedra de haixix.

ho sap tothom

ara, al pis dels camells s'hi han instal.lat
una mare i una filla


a Belette no li interessa,
es capfica a l'ordinador per llegir els seus correus
té un missatge de la Dogson, em diu

però a mi no m'interessa
apunto: "Guió d'una paranoia.
L'aikido com una mentida"



diumenge, d’agost 20, 2006

dolines digitals

a la intempèrie

aquest migdia, tot passejant per Turtle Pond,
he preguntat a Charles si creu
que la completa felicitat es troba en la naturalesa

en la naturalesa còmplice,
l'entesa amb aquella mena de fenòmens
que no són deguts a la cultura ni a l'educació

l'entesa amb els fenòmens fortuïts?

també, però no només es tracta d'entendre
els fenòmens fortuïts, sinó conèixer-ne la certesa
i utilitzar-los creativament
com fa la naturalesa

és un plaer de felicitat,
ha tancat després de meditar uns segons
la resposta feta

per exemple?

per exemple, quan era petit i trobava un insecte fulla
me'l posava a la mà davant d'algú i feia veure
que li donava vida. Si aquest algú era feliç
quan descobria la trampa es feia un tip de riure
i volia repetir la broma amb un altre innocent.
Si aquest algú era infeliç quan descobria la trampa
volia partir-me la cara, i l'insecte i jo ens fèiem escàpols
com per art d'encantament.

Ser feliç és veure bromes pertot?

Segurament
ha ha ha ha

acabo de buscar el significat de còmplice:
"persona que ajuda algú a cometre un delicte"
i ho llegeixo a Charles abans no reprengui la feina
amb el pinzell

és evident, conclou mentre serveix el cafè acabat de fer,
per a la complicitat natural s'ha de gaudir
d'una completa llibertat. La felicitat potser és això,
saber viure dins els límits que imposa no pas l'educació,
sinó la mateixa natura

medito
Charles em fa deixar el quadern perquè ja té la mescla feta

dissabte, d’agost 19, 2006

dolines digitals

eclàmpsies col.laterals

No, no és feliç.

Belette va agafar la baixa
(va parlar amb el mestre verduler
perquè no té contracte: tinc febre
el metge em diu una setmana de repòs)
i va marxar uns dies a caminar
per la muntanya i els cims.

Quan torna
Tedi no és a casa.
Les escombraries puden.

Al correu té un sol missatge de Venetia:
ha partit de Son Asgard, paraules curtes,
intenses, i una fotografia: "Aràlia és al japó
amb Takashi Murakami jo m'enduc
un tros d'illa perquè el trobin a faltar
(així segur que torno!), creus en les resurreccions?
jo sí".

També, un sol missatge de la Dogson.
Belette li respon: "no, no és a París,
ni a Nova York ni a Milà. Diana Vreeland
fantasieja xafarderies, ja ho saps, potser perquè es creu
massa tot el que li donen. Va ser ella qui et digué
que Aràlia era amb Venetia a Son Asgard?
Res més fals, Venetia ja ha partit, sola,
i mira què m'ha enviat per mail (!)
Aràlia és tan lluny d'aquesta pantomima!, ara és al Japó
amb Takashi Murakami. Em fa l'efecte que el fi que cerca
és el del fasmòpter diletant: s'oculta amb aparença superflat
per passar inadvertida davant tots els focus encegadors
de l'art modern.

Belette s'estira al sofà a fer la migdiada.

diumenge, d’agost 06, 2006

dolines digitals

episodis de trinxera

era la mare qui em feia saltar del llit
ja n'hi ha prou, fora mandra!
i si em convenia, em donava un rovell
amb sucre, que deia que era bo per a la salut

a mi m'agradava guardar la clotxa partida
granulada i llisa de l'ou

guardava moltes coses, a l'armari dels joguets.
de tot, menys joguets, que eren a l'alcova.

tenia una col.lecció de clotxes,
caragolines, còdols rodats i conquilles,
d'endolls trencats i ales de papallona
plastificades amb aironfix, bombolles d'aire
en plàstic d'embalar, una capsa d'espardenyes
plena de líquens i una altra plena de diapositives
que ens vam trobar al peu d'un contenidor
tot jugant a les relacions amb Belette.
Quan la mare va fer desaparèixer la peixera
marina, vaig idear-me una altra peixera
amb les diapositives. En dues hi vaig treure el film.

vaig anar a buscar Belette, que cercava obsessionada
líquens al mur de Son Asgard. Mira, la nostra peixera!
observàvem, a uns metres de distància, a través del
requadre de plàstic blanc un fragment del mur.
una sargantana!, va cridar Belette,
i oblidant la diapositiva va córrer a tallar-li la cua.

em vaig posar fet una fera.
fas trampa!, hem quedat que és una peixera!
i a fora de la peixera els peixos es moren!

com que era difícil conservar les visions
dins els límits de la diapositiva, vam optar pels detalls
més petits i insignificants. El mur era ple de tèrmits
que enfocàvem dins el requadre. La imatge
era esplèndida. És com un microscopi,
va dir Belette, és la nostra peixera, vaig refutar.

havíem canviat de joc

divendres, d’agost 04, 2006

dolines digitals

a la intempèrie

busco el teu cos africà

(apunto les paraules de Charles
ara que és al bany, per recordar
alguna hora del futur aquesta recerca)

la terra immaterial que t'amortalla
. . .per això em pintes amb fang?
la hierofania dels cossos

(tarquim sec que dilueix en aigua i escampa en taques
damunt la tela on s'esbossa la silueta del meu cos)

Daphne es fa banys un cop per setmana
amb llot del Mar Mort, he dit

(Charles m'ha demanat d'enfangar-me les natges
nua m'ha impregnat tot el darrere, fins als omòplats i el coll i les orelles
m'ha fet seure en tela llarga que ha estès al terra
i estirar-me,)

suau, sense empremtes fortes
la implicació del moviment

(amb prou feines m'ha tocat l'esquena a terra
després els pits en altra peça i les cuixes
mil intents i provatures per deixar assecar)

els africans no estan renyits amb la terra
nosaltres sí, he dit

les nostres mortalles
en l'origen

(hem deixat una estesa de gleves
del meu cos irreconeixible
amorf
embrionari
i ell s'ha anat a dutxar)

dijous, d’agost 03, 2006

dolines digitals

eclàmpsies col.laterals

Belette escolta Richard Ashcroft per la ràdio
l'àlbum: Keys to the World
interrompen la cançó Break the night with colour
perquè és hora de les notícies:

les quotes mensuals de les hipoteques tornen a pujar
continuen les accions bèl.liques d'Israel al Líban
els sindicats i Ibèria es reuneixen per tractar el futur dels 2.500 treballadors
els bancs aconsegueixen 1.000 donacions de sang després de la crida feta

Belette s'estira al sofà
break the night with colour
your own skyline
our keyhole
a vegades ha pensat d'escriure lletres de cançons

es posa a riure, on té el quadern?
no el troba
my keyhole

avui és el seu únic dia de festa a la setmana
keys to the world?
es posa a riure, on té el quadern?
no el troba
my keynote

encén l'ordinador de Tedi
the keyboard

Belette no és feliç