dolines digitals

escletxes de zel

Tedi tanca la porta fort
ep, que cauran les parets!
és la veïna que frega el replà
veig que està en forma, ja
senyoret!, compte que rellisca!

però en Tedi ja és al segon pis
i salta graons amb pes

obre la porta del carrer

Mustatxo, el porter, el saluda
amb una reverència

---

Belette m'ha dit que és sorprenent
arribar a una connexió tan estreta
amb gent que no coneixes
pràcticament de res

com si el contacte s'hagués establert
prèviament en altres vides
i avui sols hi hagués reconeixement
i un silenci d'entesa tàcita

te n'adones que senzill si fos així?, ha dit,
que feliç?

---

ningú la coneix millor que jo

Belette em parla
de Venetia, de Violeta, de Charles
amb una passió trista,
desmesuradament trista
com si aquest món que ara recorda
la sobrepassés i fos incapaç d'amidar-la

tinc la impressió
que se li escapen els sentiments

com si l'amor que sent no trobés
cap paret sòlida que li enviï en rebot
i correspondència

Belette em fa patir