dolines digitals

episodis de trinxera

set de desert i un sol que rosteix
Belette a la cantonada ven globus
i jo en vull un de vermell
un de vermell
Belette a la cantonada ven globus
un de vermell o dos
potser dos dos de vermells o potser tres
tres de vermells ella és lluny
a la cantonada tres de vermells, calents, roents
o potser quatre, més foc, foguera, quatre
quatre globus vermells o potser cinc
no em sents? vull cinc globus vermells
perquè tinc set, set de desert i un sol
o potser sis, sis vermells, sis sis
no em sents? o potser set?
set de vermells i un sol que rosteix.

fins que no m'he begut un got d'aigua freda
no he despertat del malson, aquesta nit
enfebrat de nou i Belette flotant davant meu
constantment i fantasmagòrica
m'ha cridat amb plor tallat:
l'amor es desinfla, l'amor es desinfla!
omple't els pulmons!!

temperatura de mitjanit: 39
apunto: recordar el malson de Son Asgard.

dolines digitals

equilàters

continuo en aquest bloc
els fragments que acabo de viure

ara, amb l'Atlàntic entremig,
a casa en Tedi passo pàgina
i refaig per entendre
la memòria novaiorquesa

potser la vida no és com un riu
això ho vaig pensar molts cops
observant les aigües del Hudson
els rius són línies cronològiques

reescriure
sempre la vida
per fer-la més intensa
més plena
més nutritiva

m'ennuego

dolines digitals

eclàmpsies col.laterals

Belette no sap com explicar-se

Tedi està dret i juga amb un io-io

oblido Aràlia, diu Belette per resumir,
encara que es perdi el matís que tant costa d'entendre
he de recuperar la coherència que vaig tenir amb ella.

No pots oblidar Aràlia si encara hi penses, diu Tedi.

el matís

ja t'he dit que no n'hi ha prou de recordar-la,
Aràlia no es pot retenir enlloc, ni a la memòria,
necessita...
...una actualització constant, reviure-la.
Belette rumia mentre es passeja l'hematites
d'una mà a l'altra
els textos que vas escriure quan estaves convalescent,
creus que són fidels als fets que succeïren?
escriure no és retenir res sinó actualitzar-ho tot.

Tedi tira el io-io al sofà "i això què té a veure amb Aràlia?"

Belette es guarda la pedra a la butxaca
deixar d'actualitzar és oblidar
i jo no vull oblidar-me d'ella
per més que la recordi.
Li parla a Tedi del darrer cop
que van sortir a buscar Aràlia
fa massa temps enrere
abans de res, de Nova York, de la convalescència,
aleshores era com si ho haguessin oblidat tot.

Belette es carrega la motxilla a l'esquena

véns o no?

al Món Sens Fi?
a buscar un de tants finals.

dolines digitals

episodis de trinxera

és fotut no tenir febre i poder respirar,
i fer com si res no hagués passat

per quant de temps he de continuar
essent un malalt de pneumònia?

tinc ganes de veure l'aire del carrer

tinc ganes d'acostar-me a la Lolita
i fer-li alè amb les paraules
a cau d'orella

plou i ben quiet

quan era xic em feia el malalt
i ara la vida em passa factura

dolines digitals

a la intempèrie

estic al JFK
encara una hora pel vol

sols m'he acomiadat de Daphne
un petó i una abraçada
uns mots d'entesa
"ens tornarem a veure
un cop el canvi"

n'estic segura
res roman igual

Mlle Vieux és a la cafeteria
llepant amb discreció la xocolata
de la cullereta platejada davant
una copa de suís buida
té el cap quiet
les cervicals tenses
i la mirada fixa

si pensa, en blanc i negre, l'home de l'esmòquing
una cartera plena i la pistola

no creu cap més possibilitat

el sacrifici de l'art

m'allunyo d'aquesta Nova York esventrada

dolines digitals

eclàmpsies col.laterals

Belette espera que arribi Tedi
asseguda al sofà amb un llibre a les mans

té música posada i la finestra oberta
malgrat la baixa temperatura

se sent enfrescada i a punt

Tedi arriba

dolines digitals

episodis de trinxera

crec que aquesta pneumònia
que em té aquí confinat és més fructífera
del que vull fer veure a Belette.

a banda de les veïnes
i les imatges que m'ofereixen, surrealistes i excitants
a banda dels records que em desperten la nostàlgia
a banda de l'astènia i l'avorriment

Belette té raó

quan era petit no vaig estar mai malalt
però me les enginyava per quedar-me amb febre al llit

rellegeixo els escrits i veig el sender recorregut
amb una impressió geològica

em reconec les falles, els barrancs i els despreniments

Belette és una mestra de l'entropia
base d'una escriptura
que deambula sense rumb fixat

seguir-la és desaprendre
les teves pròpies lleis