dissabte, de juliol 29, 2006

dolines digitals

episodis de trinxera

la febre no em deixava llegir

m'agradava estar malalt perquè així
em perdia l'escola i les lliçons d'història
mortes d'avorriment: la mare n'explicava de millors

s'asseia al meu llit i acompanyava la febrada
amb els seus records delirants,
la mítica joventut!, exclamava amb suavitat
i els ulls silenciosos
i les pauses humides

jo tremolava, sovint no per l'alta temperatura
sinó per l'estremiment dels episodis que em contava

el seu avi n'havia fet de molt grosses, amb els negres...
el meu besavi era fill d'americano

jo tremolava i li demanava un got d'aigua i quan ella era a la cuina
prenia l'Illa del tresor per submergir-m'hi sense culpa

quan tornava,
jo tancava el llibre

la febre no em deixava llegir

divendres, de juliol 28, 2006

dolines digitals

a la intempèrie

només Charles sabia
que jo podia ser al Hudson

a l'apartament s'hi noten concavitats
d'absència entre els nusos pintats,
Venetia també fa dies que no apareix
per enlloc, m'ha dit Charles
m'ha servit un te acabat de fer
i ha sortit un moment

em refaig
s'hi escriu bé, aquí,
tant de rebé que l'espera es fa bona
recobro, de mica en mica, amb cada glop que crema
la intensitat mal versada amb la cura de Patrice
i les bosses fredes de Mlle Vieux
que em glaçaven el front i més endins

sento rejovenir-se cada una de les capes de pell
amb força de marea alta, la lletra se m'espiga més que mai
i les idees se m'acuben fins al límit d'una apnea

la potència m'esclata en un rialla hilarant


quan arribi Charles li preguntaré si s'ha llegit
aquest article sobre Myriam Warner Vieyra

diumenge, de juliol 23, 2006

dolines digitals

eclàmpsies col.laterals

Belette arriba amb els peus inflats
el vespre, de treballar,
quan Tedi prepara el sopar ella aprofita
i mira el correu electrònic.
té 10 missatges de SupremePharmacy amb virus assegurat
i un, per fi, de Lucie Dogson.

La Lucie no li explica res de Venetia
tan sols la referència: "a la cala dels Lliris
han florit els agapants. Aràlia i Venetia
s'entenen a la perfecció".

Aràlia i Venetia són juntes amb el Recordador?
Com ho sap, la Dogson, també hi és, ella?
Tothom és a Son Asgard?

Tedi li demana si vol pebrot a l'amanida
tinc set!, respon Belette, soparé gaspatxo i prou.
Avui ha venut tres caixes de pebrots
verdures per monedes en intercanvi
i la darrera data del seu quadern és de fa sis dies.
S'alça mig irada i replega el quadern de la bossa
escriu:

23 de juliol
necessit que em cordin
necessit que m'afiblin les peces, que m'embastin i em conjuntin
necessit el xuclamel de Son Asgard

divendres, de juliol 21, 2006

dolines digitals

episodis de trinxera

la mare no volia la peixera a casa
deia que era un trasto brut i lleig
mig rovellat i corroït i pudent
a més, els peixos, al mar.
el vaig amagar a l'armari dels joguets

l'endemà la peixera havia desaparegut
i la mare em va dir que no, que no l'havia vist enlloc
obria els ulls d'exageració i posava la boca de lluç
la mateixa cara que quan li demanava
per exemple, si els reis eren els pares:
noooo..... o si els dimonis existien.

no m'havia refiat mai de les seves paraules
m'agradava observar-li els gestos per saber la veritat:
quan apagava malament el cigarro estava enfadada
encara que ho intentés dissimular
o quan treia la pols a la col.lecció de pipes del pare plorava
encara que no vessés ni una llàgrima.

era així la mare. Aleshores em contava aventures
de mariners i vaixells i tempestes increïbles
que s'empassaven bucs sencers

me'n parlava per deixar testimoni, deia,
parlava per sobreviure.



dilluns, de juliol 17, 2006

dolines digitals

a la intempèrie

sec vora el Hudson. Fa fred i jo estic feble
ho estic, sense voler donar la raó a ningú:
la meva feblesa no la curen atencions
desproporcionadament protectores
Patrice confon guarir amb custodiar,
i així em manifesta, m'obliga.

Charles, desesperat d'esperar massa
ha vingut per alliberar-me i dur-me
al seu claustre d'artificis pictòrics

no puc recloure'm a recer de ningú

es posa a ploure i no me'n vaig
vull sentir-me així de lliure
sempre en hivern tàcit
les gotes mig esborren les paraules escrites

diumenge, de juliol 16, 2006

dolines digitals

eclàmpsies col.laterals

Belette pensa que és com vestir un abric
en ple sol de juliol: tu has decidit posar-te'l
per no saps quina confusió, i decideixes no treure-te'l
per no evidenciar la confusió i convertir l'error en una
excentricitat original.

Belette ha acceptat una feina
en una parada de fruita del mercat.

la proposta ha estat causal, una amiga d'una amiga...
i ha dit que sí.

a Belette se li acaben els estalvis
i ha d'ajudar Tedi a pagar el lloguer

per això quan Tedi li diu: "vendre verdures al mercat?"
amb aquella expressió de sorna, Belette, poc convençuda
respon: "el mercat és el millor laboratori del món".

però el sou que et pagaran no et permet buscar cap pis
ha deixat anar Tedi.

Belette s'ha tancat al bany

dissabte, de juliol 08, 2006

dolines digitals

episodis de trinxera

érem a l'escull de la Galera
un lloc prohibit perquè els pares deien perillós
s'anomenava la Galera, em contava la mare,
perquè les sirenes havien fet que s'hi escullés
una nau amb presos remers de l'illa
que viatjarien cap a la batalla de Lepante.
També deia que tots en van sortir il.lesos
tret del patró, l'almirall i el grumet que desaparegueren
sense deixar rastre, deia, cruspits per les nàiades.
També vaig sentir contar altres versions
que em creia més del que s'imaginava la mare.

vaig traçar un pentacle amb el tiralínies.
les cinc puntes assenyalaven
l'olivera, el senyal d'estop, el contenidor d'escombraries,
el pou i la roca del tall.
Em vaig submergir per arribar-me a la roca,
a uns deu metres de la llisa on teníem les tovalloles.
Esperava l'onada que m'enfilés, però l'aigua era calma
i vaig optar a buscar-hi per sota la superfície,
transparent i amb visibilitat de lent.
Molt avall un cristall brillava. M'hi vaig enfonyar
fins tocar una peça quadrada de vidre
plena de còdols i corall de plàstic:
una peixera tirada dins la mar.
Una de les pedres tenia el color del mar matí.

Belette ja era a la tovallola
amb una pedra negra, una xapa de cervesa amb l'estrella,
unes ulleres de sol sense vidre que havien llençat al peu de l'olivera
(i molt contenta per la troballa extraordinària)
i una pedra amb verdet incrustat i sec del pou.

En veure la turquesa es va quedar meravellada.
Vam deixar tots els elements que ella havia trobat
(tret de les ulleres sense vidre) i ens vam tirar a l'aigua
per treure'n, entre els dos, la peixera plena de còdols.

Aquell va ser el nostre tresor i la nostra inspiració
durant molt de temps. Vam deixar de jugar al joc de les relacions
i vam començar a explicar-nos la història del tresor de la peixera.

dijous, de juliol 06, 2006

dolines digitals

a la intempèrie

escric febrosa per veure Charles

m'imagino que m'imagina aquí al llit
i aquell traç del còccix que tant li costava
és, avui, domesticat pel seu canell virtuós
em perfila amb tinta gruixuda l'amplada
segur i ferotge davant la tela

jo no hi sóc i ell em reprèn amb més ànsia

tot això ho sé perquè Patrice no m'ho ha dit
al contrari: "Charles perd el temps amb els teus nus,
i tu encara estàs malalta".
Tot és mentida.

m'alçaria si tingués prou força
i li cridaria: mort de gana!

però de moment és ell qui em porta
la sopa calenta al llit


dimarts, de juliol 04, 2006

dolines digitals

eclàmpsies col.laterals

Tedi seu davant el televisor apagat.
Faria feina, però una xafogor desastrosa el panseix
i Belette sense música mira per la finestra oberta
recolzada a l'ampit. Uns veïns pengen pancartes als balcons.

Belette xiuxiueja: "Llora el ángel del muerto su desolación,
y como una joven viuda busca un nuevo hombre"
No recorda de qui són les paraules,
les ha vist escrites en una pàgina
del seu quadern d'espiral que repassava
intenant trobar-hi el perquè, i d'on, d'aquest sentiment
que sincopeja cor i entranyes,

sap que no són seves malgrat la seva cal.ligrafia
però li resulten familiars i apropiades
fa molts dies que no sap res de Charles,
ni de Daphne, ni de la Dogson

Belette diu a Tedi en veu alta:
"Llora el ángel del muerto su desolación,
y como una joven viuda busca un nuevo hombre"
Estàs nostàlgica? o tens el jet lag de la malenconia?
Fa molts dies que no sap res d'Aràlia.
Belette no sap si respondre.