dolines digitals

episodis de trinxera

el matí que Belette va ensenyar-me a besar
va ser horripilant.
Recordo sortir ben prest de casa
amb l'esmorzar a la boca
per anar-la a buscar i posar-nos d'acord
(Belette m'havia d'esperar a les onze en punt
amagada al poal d'Estellencs quan jo hi passés
camí de Son Asgard, perquè la mare
m'hi enviava a dur-hi pa de figa i galetes de garrova)
i quan tenia un peu a l'escala de ca seva
vaig sentir la mare de Belette
que perseguia el pare de Belette cridant i amenaçant.
Vaig treure el cap per la cantonada lateral.

Darrere la casa, sota la figuera, allà on solien
aparcar el cotxe quan començava a fer calor,
Jean Claude estrenyia na Catarina
amb una abraçada ofegadora que la immobilitzava
i amb cops de llavi intentava fendir la boca serrada
i guanyar els estirabecs de la dona.
Un cop lliure dels braços d'ell,
na Catarina li va clavar una plantofada a la cara.

A les onze en punt vaig arribar al poal d'Estellencs.
Belette ja hi era. Vaig seure al graó, vam fer un glop
de la cantimplora i vam obrir el paquet
de galetes de garrova. Aleshores Belette va dir-me:
na Joana m'ha ensenyat com es fan els petons de veritat.
Vols saber-ho?
Jo no volia saber-ho. Na Joana sempre m'havia fet por
(madò Constança l'anomenava sovint diable boiet
o al.loteta sauvatgeta per fer-ho suau) i no m'en fiava pèl.
A més, tenia l'escena de primera hora gravada al cap,
i tenia present també la reacció de Belette el dia que jo
vaig fer-li un petó a la galta. No volia saber com eren
els petons de veritat i vam quedar que ens els faríem de broma.

Belette va acostar-se'm amb els llavis entreoberts
i amb la punta de la llengua va tocar-me la punta de la llengua.
Aleshores, de cop i volta va canviar de parer,
i amb tota la veritat del món va entrar sencera
dins la boca fins rascar-me el paladar.
Jo sentia que m'afogava, notava els grumolls ensalivats de galeta
que es perdien sota llengua i la seva llengua cada cop més enfonyada
fins que em revingué un oi de pensament que em va fer aturar-la.
No m'agraden els petons de veritat, vaig dir-li.
A mi m'encanta!, va saltar riallera.

Però aleshores, la veritat encara no li havia boicotejat la vida.