episodis de trinxera
Llegeixo
Fullejo i fullejo aquests records miserables
i no deixo de preguntar-me, va ser llavors?
... podrien ser mots de Belette
Si hagués de radiografiar Belette
les franges blanques en comptes d'ossos
serien esquerdes
però no fissures en el sentit de trencament
sinó escletxes que s'esbadellen i regeneren
circuits mentals i valors físics.
Això ho veig ara, fullejant els records,
inventariant anècdotes, inventant
per comprendre millor.
Va ser llavors, aquell estiu, quan madò Bet
li digué que Charles havia anat de viatge a l'Orient.
A Belette li va esclatar l'amor directe a na Joana,
la seva confident d'aleshores. I es va enamorar d'ella
encara que fos de broma.
Va ser la seva primera esquerda.
Belette encara avui parla de crisi
però potser perquè és un mot démodé
cal reinventar el valor de canvi.
diumenge, de març 25, 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Tants de dies perduts, diu Charles, per mort del mercat.
Aquesta setm,ana arribazré a Son Asgard, diu Charles, xdes de Nova York.
Aràlia a Kyoto.
El Recordador, destrossat.
Publica un comentari a l'entrada