dolines digitals

equilàters

em costa de trobar l'equilibri
en aquest vèrtex entre la vida i la mort
no exagero: l'excentricitat pendular de l'amor
que no para mai de vacil.lar ara aquí ara allà
ara escriure ara viure

intentaré explicar-me

a vegades no sé què m'estimo més
si viure o escriure el que voldria viure

a vegades, si visc em moro. Em confonc
amb els quefers diaris, les accions més petites
m'engoleixen, em dilueixen, m'esborren
aleshores em poso a escriure a escriure amb tinta forta.

a vegades és escrivint que em moro,
la vida transcorre al meu entorn
mentre jo em quedo immòbil, extàtica,
el cos em cruix i es queixa i els pensaments
també es ressequen.

necessito escapar de la protecció de la lletra escrita
de la tirania de la imaginació i el somni
he decidit vestir-me un abric i sortir al carrer