dolines digitals

humus

Belette no ha passat nit bona.
Ha dormit a l'habitació de na Joana
la mateixa que anys enrere, tan enrere,
pensa Belette, que no sap si s'ho inventa:
l'habitació on na Joana es despullà un dia
i li ensenyà les calces, tacades de sang.

A na Joana, "l'al.loteta sauvatgeta",
que n'hi deia madò Constança,
perquè sempre la feia anar de corcoll,
la van internar en una escola de Londres.
Anava a So na Freya per vacances, carregada
de maletes i regals, i per a Belette, en exclusiva,
d'anècdotes terribles: el rostre del diable
que es pot veure en una pedra de la terrassa,
segons na Joana, és culpa de Sister Mary,
una bruixota que sempre li llança pestes
i li diu que el dimoni l'espera a les portes de l'infern
i que se l'endurà abans d'hora si torna
a tacar de tinta l'uniforme de la seva companya
de pupitre que ha nom de Pamela.

Belette ha somiat na Joana. Era l'estiu del 1986.
Na Joana vestia una mini prisada de color verd poma
les cames llargues i esveltes, mitjonets blancs i uns mocasins.
Un regalim de sang li relliscava cuixa avall, genoll, cama
fins tacar el mitjons blancs. Na Joana li somreia i li deia:
la sang dels pecadors, duem l'infern a dins...
i Belette s'ha desvetllat tota i no ha pogut dormir més.

Ha encès el llum, ha agafat la llibreta, i s'ha passat la nit
descrivint el plançó de Narcís que madò Constança
fa créixer a l'escriptori adolescent de na Joana.