dolines digitals

humus

És matí ben aviat.
Belette esmorza galetes amb llet
Madò Constança esgrana faves
Tedi encara dorm.

una franja de claror es deixa caure
damunt les mans de madò Constança,
mans terroses i de dits solters
que unglegen les beines i fan saltar en corrua
els grans verds tendres tesats i somrients

Belette s'eixuga els llavis i diu: vaig a fer una volta.

Arriba a la solana i seu davant l'albó.
Tanca els ulls i medita.

Les mans del Recordador, humils, l'acaricien.
Belette no venta les imatges, deixa que s'obrin pas
dins seu, protegint els pensaments
que les podrien manipular.
Amb la cura de dos dits el Recordador
pren un lliri de mar per la tija i diu:
Al Pancratium maritimum no li agrada
mesclar-se amb altra vegetació
i s’aferra molt fort al sòl.
Assenyala un bulb i afegeix: és tòxic
dins el bulb s'hi concentren els nutrients de la planta,
la toxicitat protegeix el seu creixement.

Un cop de vent fresc s'endú el record i a Belette
se li solidifica un pensament: la memòria és tòxica.

Obre els ulls. El sol és més alt.
es mira les seves mans, blanques de març
les ralladures del temps són una personalitat
l'humus del present.
Recorda l'estiu de 1986.