dolines digitals

a la intempèrie

escric febrosa per veure Charles

m'imagino que m'imagina aquí al llit
i aquell traç del còccix que tant li costava
és, avui, domesticat pel seu canell virtuós
em perfila amb tinta gruixuda l'amplada
segur i ferotge davant la tela

jo no hi sóc i ell em reprèn amb més ànsia

tot això ho sé perquè Patrice no m'ho ha dit
al contrari: "Charles perd el temps amb els teus nus,
i tu encara estàs malalta".
Tot és mentida.

m'alçaria si tingués prou força
i li cridaria: mort de gana!

però de moment és ell qui em porta
la sopa calenta al llit

dolines digitals

eclàmpsies col.laterals

Tedi seu davant el televisor apagat.
Faria feina, però una xafogor desastrosa el panseix
i Belette sense música mira per la finestra oberta
recolzada a l'ampit. Uns veïns pengen pancartes als balcons.

Belette xiuxiueja: "Llora el ángel del muerto su desolación,
y como una joven viuda busca un nuevo hombre"
No recorda de qui són les paraules,
les ha vist escrites en una pàgina
del seu quadern d'espiral que repassava
intenant trobar-hi el perquè, i d'on, d'aquest sentiment
que sincopeja cor i entranyes,

sap que no són seves malgrat la seva cal.ligrafia
però li resulten familiars i apropiades
fa molts dies que no sap res de Charles,
ni de Daphne, ni de la Dogson

Belette diu a Tedi en veu alta:
"Llora el ángel del muerto su desolación,
y como una joven viuda busca un nuevo hombre"
Estàs nostàlgica? o tens el jet lag de la malenconia?
Fa molts dies que no sap res d'Aràlia.
Belette no sap si respondre.

dolines digitals

episodis de trinxera

a la casa gran feia fred. La mare encenia la llar
i a l'habitació una estufa elèctrica abans d'anar a dormir,
dúiem jerseis de llana i una manta en el sofà,
com ara, embolicat de fred.
Em creia que aquests records formaven part del passat
però veig que tots els fets poden repetir-se, i el passat construir-se
en present d'una manera molt més radical
que l'episodi de Proust.
La mare patia que no patíssim. Era atenta i per fer-nos
prendre calor ens banyava amb aigua freda al dematí,
ens feia caminar els quilòmetres que separaven
el poble del mercat per anar a comprar cols, verdura o gra.
Mai no vaig estar malalt.

ara no hi ha res de tot això. Fa fred a casa i jo estic convalescent.
Quan em puja la febre penso en la mare, la seva mà càlida a la galta,
el seu brou de pernil, els seus cabells rinxolats fregant-me l'espatlla
quan em tallava les ungles. La mare és morta.
Les persones són irrepetibles.

dolines digitals

a la intempèrie

escric amb febre al llit
ben coberta i suada amb la flassada
entortolligada amb imatges d'insomni
que es redoblen a temperatura creixent

agafo el bloc en un plec de sang freda
si entra Patrice i em veu escrivint
voldrà llegir-me i fer-me alçar: estàs bona,
el problema és Charles. He vist els nus.

Charles em traça el cos amb suavitat d'orquídea
i els calfreds que em ressegueixen, vibràtil i sonora la pell,
s'escolten des del saló de Patrice que sent rere la porta
les insinuacions tàctils a l'àtic de Charles.

dolines digitals

eclàmpsies col.laterals

Mira, diu Tedi. He fet un muntatge.
Me n'he d'anar, diu Belette.
és un moment...

...a la pantalla de l'ordinador s'hi enquadra
una finestra. A la finestra hi ha una noia, una nena.
La nena balla. Quan desapareix per la dreta
apareix per l'esquerra una dona que escombra.
Les dues presències s'intercanvien dins el mateix espai
un lapse de curts segons. Sembla que comparteixin
el temps i l'espai... un futurible

és una escena previsible, sí, fa Belette mirant-se el rellotge,
me'n vaig que faig tard a l'entrevista

quan tanca la porta Belette es troba la veïna d'escala
Hola, noia, què tal?/bé, molt bé,
Ja es troba bé en Tedi? fa dies que no el veig/es troba bé, sí, recuperant-se
Ah, molt bé, i tu, és clar, oi, li fas companyia?/uns quants dies, sí
Uns quants dies?, ah, així no sou.../no, no som parella, som amics
Ah, amics, sort dels amics, oi, quan s'està malalt?, perquè és clar, si el noi tingués la mare a prop ja seria una altra cosa, oi, mira, el meu fill se'n va voler anar a la capital, però és clar, jo li vaig dir que allà tot era més car, i com que no hi ha manera que trobi feina, encara el tinc aquí, i és que costa, avui en dia, eh...
sí, precisament me n'he d'anar
ai perdona, que no et deixo marxar, que vas a treballar?/a buscar feina
ai, tu també estàs a l'atur... clar, i el pis i tot plegat

Belette baixa tres graons
ai vés vés, nena, que encara faràs tard

i Belette, previsiblement, fa tard a l'entrevista

dolines digitals

episodis de trinxera

a vegades confonc
contrast amb contradicció

si busco el contrast de les opinions pròpies
i m'argumento del contrari del que penso
potser és perquè intento enriquir-me
i trobar la crossa que les determinacions necessiten
i no pas, com he cregut sempre,
perquè sigui un paio contradictori...

les determinacions necessiten una crossa?

si decideixo fer un vídeo que entoni tristesa
hi insertaré escenes alegres

el que em passa sovint és que potser dono tanta
importància a la crossa com a la determinació
i aquesta contradicció m'empobreix i em desestabilitza

no faig ni carn ni peix

dolines digitals

a la intempèrie

Nova York em fa sentir idiota

la seguretat dels gratacels
la força amb què repiquen les robes
al vent de les banderes com flaixos sonors
dels edificis oficials
la limusina que roda i enlluerna els vianants
amb intermitències d'esaoesa
els passos ferms dels homes de negre
que t'encalcen i penso:
sort que parlen per mòbil
em trepitgen els talons fins que no em passen
de llarg.

aquest matí Mlle Vieux m'ha vingut a despertar
tan aviat com sempre, t'hauries de posar això
i em deixa damunt del llit un vestit jaqueta de Daphne.
Això?, ni pensar-ho.
Això. Hem d'anar a veure Régine de la Tour.
I ha sortit de l'habitació.

Quan he entrat al saló Patrice ja hi era.
On vas amb texans?, ha dit Mlle Vieux, Régine ens ha
convidat a esmorzar, i segurament anirem a un lloc on
no s'hi pot entrar amb vambes, faràs el ridícul.

Primer havíem de passar pel xalet de Régine.
Al saló de la llar de foc hi havia Lucie Dogson
amb Régine plorant desconsolada damunt la seva espatlla.
S'ha eixugat les llàgrimes, i ha demanat cinc suïssos a la serventa.
És un desgraciat, ha somicat agafant la mà de Mlle, sap de sobres
que no tolero el tabac, i aquest matí, eh, aquest matí ha encès
un cigarro al llit, abans de dir bon dia, i se l'ha fumat tot sencer
i ha escampat cendra per tota l'habitació i jo m'ofegava del fum!,
com si no sabés que pateixo d'asma, i quin poc respecte que em té
aquest home i jo ja no sé què fer, i quan li he demanat per què
encenia i es fumava el cigarro, per què després de tant de temps
tornava a agafar-se a aquell vici, només m'ha sabut respondre:
"quan estic nerviós fumo". I es veu que aquesta nit no ha dormit
perquè han descobert un desfalc a l'empresa i diu que està massa nerviós!

jo ja m'havia acabat el suís i m'eixugava d'amagat
el dit llepat amb els texans