dolines digitals

episodis de trinxera

la paraula pesa
però no sé quin és el seu pes específic

potser guarda relació amb l'obsidiana
mineraloide que no és mineral
amb bombolles de gas atrapades quan
el flux de lava es refredà,
els silencis o els altres sentits

ara s'usa com a ornament,
però en el paleolític
se'n feien fulles esmolades
talls incisius per a la carn caçada
o per caçar enteniments

la paraula pesa més
en l'absència que en l'abundància

em poso a llegir el Pes de la palla

dolines digitals

a la intempèrie

vaig conèixer el racó del Hudson
(el banc escapçat de fusta, el sol de la tarda
el gronxador solitari i mal pensat
el corrent de la vorera, uns metres lluny,
d'un traginar horari d'escola)
gràcies a les indicacions de Venetia
"el Jules és un bon lloc per escoltar jazz"

són les 11.am
estic a la cafeteria de la planta baixa
davant un cafè amb llet deliciós,
a l'àtic de l'edifici, Patrice deu barrinar
com fer que Charles l'obeeixi, i deu discutir
i entossudir-se amb l'art com sempre

tinc ganes de veure Charles
quant de temps? és difícil d'escriure

Venetia se m'acosta, retira la tassa
de cafè escurada i passa el drap humit
per cèrcol de la taula: anirem al Jules, avui?
Si puc escapar-me, sí. Quedem al banc
a les cinc de la tarda.

dolines digitals

eclàmpsies col.laterals

me'n sap de greu, diu Belette
però Tedi ha callat decidit.

Venetia envià un mail a Belette
"passem a veure't"
visita imprevista a casa en Tedi
on Belette s'allotja,
un parell de nits Tedi dormirà al sofà.

Venetia té ganes de conèixer
el Recordador d'Aràlia, de tant com
Charles n'hi ha parlat, i Son Asgard
"l'angle d'un mite com les Bermudes,
o l'Avalon dels ametllers...", diu.

Venetia recitarà els seus poemes
en el silenci de la Biblioteca o a la Torre Verda
amb Charles, potser, com a únic oïdor,
perfecte zelós de la intimitat poètica
que li dictarà els propers esbossos...

Charles i Belette no han coincidit d'ulls
en cap hora, els dos atents a Venetia,
norai per al silenci:
Charles no ha dut noves d'Aràlia ni de ningú.

me'n sap, de greu

dolines digitals

episodis de trinxera

escriu tot elque pensis. Tot.
m'urgeix, m'ha dit Belette.

què pot ser tan urgent?
si la urgència té símptomes de malaltia
escriure pot ser una gran febrada contraproduent,
què escric que resolgui amb peremptorietat
aquesta defallença que no em deixa respirar
i que més aviat m'envia de pet al llit?

puc de veres sentir-me capaç de crear
quan precisament em sento a punt per a l'escorxador de somnis?
quan no sóc sinó un porc toixó incapaç de fer una passa
embotit d'analgèsics impronunciables?

potser els records... que ja estan creats.

dolines digitals

eclàmpsies col.laterals

m'ennuego

Tedi li dóna copets a l'esquena
ja està, (la veu se li arruga a la gola
quan pronuncia, i continua i s'aclareix:)
Mentre Patrice era a l'àtic amb Charles,
jo prenia notes per una altra novel.la
o llegia per trobar l'àncora d'un fil narratiu.
Venetia em va servir el cafè amb llet
m'assenyalà el llibre i digué
d'aquests, no en pots fer mai cas,
(jo fullejava a les mans la Bíblia
de H. Bloom acabat de comprar a
Shakespeare & Co del 716 de Broadway) i
a qui esperes, the man in black?

Al cap d'una estona va baixar Patrice
emmurriat perquè Charles havia fet un esbós
malcarat que no el durà enlloc si continua així
(Venetia em retirava la tassa buida
vol prendre alguna cosa el senyor?
digué tot llepissant la taula amb un drap groc
i el seu somriure estràbic)
Anem!
(i el seu ganyot puntual que m'indicava
d'aquest, no en facis cas tampoc!)

Tedi escolta Belette des de l'ordinador
(mentre arxiva en deu carpetes els fragments
de pel.lícula editats aquests darrers dies).
Se l'escolta només se l'escolta
(mentre ella té el Cànon a les mans
i va de paret a paret endreçant,
amuntegant, capgirant l'ordre)
tens el prestatge ben escanyat, si poso aquestes pel.lícules a l'altra banda i aquests llibres a la lleixa de sota sobrarà espai i jo podré tenir aquests quatre volums en aquest racó d'aquí
(fi de contracte de lloguer:
s'instal.la a casa en Tedi
abans no trobi res
abans del proper canvi)
és difícil sintetitzar, eh?

Tedi rebufa

dolines digitals

a la intempèrie

la qüestió és fer-se un món

aquesta frase m'ha quedat incrustada
com la seva dent d'or. Només en té una.
l'altra la hi varen robar uns brètols nocturns
que ni tan sols devien ser buscats per la policia
la nit de cap d'any.

ella havia sortit del seu món:
una assistent social l'havia convidat a un sopar,
i just quan tornava a buscar el metro la van agredir.
em va dir que ho varen gravar tot amb mòbil

ara me la miro mentre escric
i intento pensar en el seu món
perquè no puc arribar a imaginar-me el meu

es passa matí i tarda asseguda a la cantonada
invisible als ulls d'aquells que no pretenen la mofa de ningú
i diana acolorida de la misericòrdia dels porucs

hi ha molta gent poruga, aquí a Nova York
tenen por de tot: de mirar-se als ulls,
de caminar més lentament rere els altres
de ser generós,
de passar-se massa estona asseguts en un banc a la vora del Hudson
(un policia m'ha vingut a preguntar si va tot bé
que esperes algú?
no, i'm watching
watching? what?
i'm look at the river
sure?
i'm sure, thanks)

a ella els polis ja no li pregunten res
saben que viu controlada per la màfia romanesa

Dolines digitals

Dolina:
Formació kàrstica que es produeix pel col·lapse del sostre d'una caverna,
generalment es presenta com un pou ample de fons més o menys pla.

----

Tedi i Belette han tornat
xorrencats a casa i la sensació
d'haver contemplat massa

Tedi vol treure l'ull del microscopi
de tant de mareig d'aproximacions

Belette sap que perfilar l'esdevenir
és art de la coherència

s'ho saben i no s'ho diuen