dolines digitals

humus

Madò Constança seu en un banc.
Està com sempre, amb els clotets a les galtes
i ulls àvids de caçar somriures. Les mans
plegades a la falda i el bolso que malpenja
del seu braç dret.

Quan Tedi i Belette s'hi acosten se'ls remira
amb les celles alades, obre les mans, s'aixeca,
i els ancaixa tots dos en abraçada.

El pit de madò Constança, gros i càlid com sempre.

A tots tres els brillen els ulls i els records
el temps se'ls agombola a les galtes
vermelles de la calefacció, molt alta, de l'aeroport
exsudació dels sentiments
els verbs s'acumulen en pedaços i salten pels descosits

Anem, anem a casa, amolla madò Constança,
vull que m'ho expliqueu tot fil per randa.
I na Joana?, pregunta Belette.
Ui na Joana! Idò està ben folla. Ara és al Japó!
Anem, anem a casa que hi molta tela per contar.

dolines digitals

episodis de trinxera

Per què ens oblidem tan aviat
d'allò que ens fa feliços?

Aquell estiu que Belette va allunyar-se de mi
em vaig perdre, malversar. Vaig cavar una fossa
on m'atrinxerava cada tarda per observar,
sense ser vist, com Charles i Belette jugaven
a cromos prop del mur de Son Asgard.

No tocava la bicicleta. No tocava el tiralínies
no tocava la peixera, no tocava la turquesa
ni les diapositives. Vivia enfebrat en la ridiculesa,
en la indolència del poruc i la xacra de l'ofès,
no tocava res del que em feia vida.

sol
amb la soledat del bel.ligerant

Vaig oblidar-me del meu món proper
incapaç de refer-me.

dolines digitals

equilàters

es va crear un triangle
diria amorós amb totes les lletres
de tres angles aguts

Venetia va parlar-me per primer cop
de Violeta el dia que el seu cap no hi era.
Va seure amb mi, tranquil.la, a la cafeteria
(una companya de feina li va somriure
i picà l'ullet) i es va prendre una infusió de til.la.

Em va explicar el dia que va asseure's amb ella
arran de l'entrada del local de jazz. Em va explicar
que varen estar molta d'estona en silenci
fins que Violeta, amb veu melodiosa, es va posar a cantar.
Em va explicar que la noia cantava al seu marit
cada cop que sentia com ell li acariciava la galta.
El seu marit va morir.
Em va explicar aquella determinació de viure al carrer,
resoluda malgrat els contres.

La seva història sí que és dura,
però te l'hauria d'explicar ella mateixa per conèixer
el calat de la seva experiència.
Venetia va restar una estona en silenci,
fins que afegí: tot i que mai no assolim ningú en profunditat.

Aleshores va parlar-me de Beth Sarkinsky.
Beth, una amiga de l'ànima.
El darrer any de carrera, en una festa universitària
li va presentar Jakob.
Venetia se'n va enamorar a l'acte i just
abans de llicenciar-se es van casar.
Venetia va fer el darrer glop de tisana i digué:
Encara no fa tres mesos, Jakob i Beth van morir
cremats en un accident de cotxe.
El seu rostre era d'una serenor espontània.

Em sap greu, sols sé dir
quan em manquen les paraules.
Ella em va somriure.

Per això vaig al Met a observar el vanitas
de Jacob De Ghyen. Coincidència en el nom?
El quadre m'ha fet entendre moltes preguntes.

Saps, la mort és amiga i companya de viatge.
Violeta ho sap, i jo també.

dolines digitals

humus

això és tot el que resta de nosaltres

Belette diu, detritus
i sosté la bossa d'escombraries.
Tedi s'ho pensa dues vegades.
No. No, Belette.

Belette va rebre resposta de Charles:
"El que recordis del passat no existeix,
són aparences que pots refer si hi tornes,
ja saps què en penso del temps".

Belette té la motxilla feta.
Tedi també.
Totes dues reposen a l'entrada del pis.

Tedi observa la capsa de sabates.
Les caragolines del mur, conquilles i còdols rodats,
en una ampolleta, sorra blanca. Un tiralínies.
Belette aguanta la bossa d'escombraries oberta.
No. No, Belette.

Tedi repeteix: això és tot el que resta de nosaltres
Belette diu: aquest nosaltres ja no existeix,
hem de refer-nos. Si et quedes amb els records,
no cal que vinguis.

Però Tedi té el bitllet cap a l'illa
i madò Constança els espera.

dolines digitals

episodis de trinxera

set de desert i un sol que rosteix
Belette a la cantonada ven globus
i jo en vull un de vermell
un de vermell
Belette a la cantonada ven globus
un de vermell o dos
potser dos dos de vermells o potser tres
tres de vermells ella és lluny
a la cantonada tres de vermells, calents, roents
o potser quatre, més foc, foguera, quatre
quatre globus vermells o potser cinc
no em sents? vull cinc globus vermells
perquè tinc set, set de desert i un sol
o potser sis, sis vermells, sis sis
no em sents? o potser set?
set de vermells i un sol que rosteix.

fins que no m'he begut un got d'aigua freda
no he despertat del malson, aquesta nit
enfebrat de nou i Belette flotant davant meu
constantment i fantasmagòrica
m'ha cridat amb plor tallat:
l'amor es desinfla, l'amor es desinfla!
omple't els pulmons!!

temperatura de mitjanit: 39
apunto: recordar el malson de Son Asgard.

dolines digitals

equilàters

continuo en aquest bloc
els fragments que acabo de viure

ara, amb l'Atlàntic entremig,
a casa en Tedi passo pàgina
i refaig per entendre
la memòria novaiorquesa

potser la vida no és com un riu
això ho vaig pensar molts cops
observant les aigües del Hudson
els rius són línies cronològiques

reescriure
sempre la vida
per fer-la més intensa
més plena
més nutritiva

m'ennuego

dolines digitals

eclàmpsies col.laterals

Belette no sap com explicar-se

Tedi està dret i juga amb un io-io

oblido Aràlia, diu Belette per resumir,
encara que es perdi el matís que tant costa d'entendre
he de recuperar la coherència que vaig tenir amb ella.

No pots oblidar Aràlia si encara hi penses, diu Tedi.

el matís

ja t'he dit que no n'hi ha prou de recordar-la,
Aràlia no es pot retenir enlloc, ni a la memòria,
necessita...
...una actualització constant, reviure-la.
Belette rumia mentre es passeja l'hematites
d'una mà a l'altra
els textos que vas escriure quan estaves convalescent,
creus que són fidels als fets que succeïren?
escriure no és retenir res sinó actualitzar-ho tot.

Tedi tira el io-io al sofà "i això què té a veure amb Aràlia?"

Belette es guarda la pedra a la butxaca
deixar d'actualitzar és oblidar
i jo no vull oblidar-me d'ella
per més que la recordi.
Li parla a Tedi del darrer cop
que van sortir a buscar Aràlia
fa massa temps enrere
abans de res, de Nova York, de la convalescència,
aleshores era com si ho haguessin oblidat tot.

Belette es carrega la motxilla a l'esquena

véns o no?

al Món Sens Fi?
a buscar un de tants finals.