equilàters
Estic desolada.
Potser amb un jet lag crònic,
estic encofurnada i perduda
en la translació apegalosa
dins aquesta calda de lleganyes
i tiranies de sofà que em capola l'ànima.
Trobo a faltar tant de dinamisme!
I aquests versos que em diuen i no em diuen
i ploren alguna cosa que encara no entenc
i que vull comprendre i...
on rau l'amor quan només circula la tristesa?
em disseccionaria ara mateix,
buscaria la meva feblesa per entre la femoral
la cava superior, la cava inferior i la jugular
apuntalaria els ventricles amb una viga mestra
i em llevaria la pell sota una pluja fresca i regeneradora.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Enrevoltat de llibres pens amb na Belette.
I amb en Charles.
Plou damunt les lletres i la cal·ligrafia es converteix en un rierol confús.
Allà pots llegir la història.
Publica un comentari a l'entrada