dolines digitals

humus

Belette seu a la terrassa
fosqueja

un allau d'interrogants li cau al damunt
són preguntes que no pot llançar al vol
són preguntes amb pes propi
i ella no té prou força per ventar-les

decideix que demà entrarà a casa seva

al matí anirà a Palma
a l'oficina del Deutsche Bank del passeig Mallorca
en una caixa de seguretat a nom del seu pare
s'hi guarda la clau que obre la porta principal
és l'única persona de l'illa que té permís d'accés

madò Constança l'avisa: agafaràs fred

Belette es queda a la terrassa

Tedi i Belette
es troben en un punt crucial

he d'aturar-me un temps

escriure també és llegir

disculpeu

reemprendré de seguida
que ho tingui llest i clar

dolines digitals

equilàters

el primer dia que Charles va parlar-me
de Richard Estes i del significat originari
crec que no el vaig acabar d'entendre

l'endemà érem tots dos treballant
en la seva darrera pintura
jo posava nua damunt del divan
quan va sonar el timbre de la porta

un missatger li duia un paquet
dins el paquet, un flascó i un sobre
dins el sobre, llavors d'agapant

Daphne! va dir Charles amb veu melosa
saps d'on són?, i em mostrà
les llavors al palmell de la mà
vaig arronsar les espatlles

originàries de Son Asgard, un tresor!

Les llavors d'agapant costa molt que germinin, saps?
generalment es planten bulbs o rizomes
una vegada me'n vaig endur bulbs, veus, aquestes plantes
però les flors no van sortir fins al cap de dos anys
i avui amb prou feines fan res

però el Recordador té una tècnica especial
que fa que de les llavors en surtin flors de seguida
per això els agapants de Son Asgard són essencials,
intensos, d'un violeta arravatat i d'un perfum que transpira.

cal plantar aquestes llavors, on es guarda el nucli autèntic
de les terres i les substàncies amb una potència germinadora
del tot irracional

Daphne em va prometre que quan anés a Son Asgard
me n'enviaria.

I quin és el secret?, vaig preguntar

No ho sé
i em va mostrar el flascó
essència d'orina de dragó
dues gotes a cada regada

però no crec que aquest sigui el secret
saps què és el més important?
fa molts anys el Recordador va viatjar a l'Àfrica,
i se'n va endur un planter d'agapants
originaris del Cap de Bona Esperança

dolines digitals

escletxes de zel

Tedi tanca la porta fort
ep, que cauran les parets!
és la veïna que frega el replà
veig que està en forma, ja
senyoret!, compte que rellisca!

però en Tedi ja és al segon pis
i salta graons amb pes

obre la porta del carrer

Mustatxo, el porter, el saluda
amb una reverència

---

Belette m'ha dit que és sorprenent
arribar a una connexió tan estreta
amb gent que no coneixes
pràcticament de res

com si el contacte s'hagués establert
prèviament en altres vides
i avui sols hi hagués reconeixement
i un silenci d'entesa tàcita

te n'adones que senzill si fos així?, ha dit,
que feliç?

---

ningú la coneix millor que jo

Belette em parla
de Venetia, de Violeta, de Charles
amb una passió trista,
desmesuradament trista
com si aquest món que ara recorda
la sobrepassés i fos incapaç d'amidar-la

tinc la impressió
que se li escapen els sentiments

com si l'amor que sent no trobés
cap paret sòlida que li enviï en rebot
i correspondència

Belette em fa patir

dolines digitals

humus

plou i no para
Tedi i Belette seuen
a la taula del menjador
i madò Constança es mira la tv

juguen a daus i fan filosofades

la grisor plujosa arriba als vidres
de les finestres, tota la sala és en penombra

damunt la taula un munt
de monedes de deu cèntims

i tu, Constança, diu Tedi
què en penses dels records?

què dius fiiet?

Tedi li repeteix la pregunta

es records?
madò esguarda la pantalla il.luminada
... sa nostra història, no?

sí, va bé, però què en penses?

ai fiiet
i es queda embabaiada amb la tv
on una dona gran explica per què
vol que la inseminin

hala idò! vos figurau? una jaia que vol parir!
huaa huaa huaaa
i se'n pica els genolls i es recargola
i se li esgota l'alè

quan pot obrir els ulls se'ls eixuga
i veu que Tedi i Belette la miren
amb cara de no entendre res

ai fiiets no en sé pus jo d'açò
per mi es records són s'únic
tresor que tenc

dolines digitals

equilàters

amb Charles
xerràvem pels descosits

ens inventàvem conceptes
com per exemple
complicitat natural
o coherència inalàmbrica

dues versions de l'amor

potser perquè estic lluny d'ell
i de Violeta i de Venetia
em sento còmplice de l'artificialitat urbana:
calendari, reunions amb veïns que no conec
horari, el tràfec del mercat, la pressió econòmina

els conductors rabiüts al volant
no veuen mai els passos zebra

la gent viu descontenta

el descontentament urbà s'encomana

espero que Tedi m'entengui

dolines digitals

escletxes de zel

Tedi no gosa mirar-se la feina feta
aquest matí ha tingut problemes amb el programa
d'edició. L'ordinador se li penjava cada cop i no sap
què ha quedat gravat i què no

abans de posar-s'hi recull la roba estesa

s'ha de canviar d'ordinador

---

Belette m'ha explicat que Violeta les tenia encantades
tant a ella com a Venetia. Que admiraven la seva força
la decisió amb què vivia, sense cap possessió de res
només i en exclusiva, Belette diu, el temps.

Abans d'entrar al Jules convidaven Violeta a berenar

parlaven molt poc, Violeta amb prou feines sabia anglès
i amb les mirades, d'una intensitat de comunicació clara
s'ho deien tot

també empraven la llengua, és clar
un entortolligament de llengües llatines

---

quan jo li he dit a Belette que les persones com Violeta
són unes aprofitades, que d'això viuen, d'una misèria
que fa llàstima, Belette ha saltat com una fura
i m'ha dit que no he entès res

ha amollat: no tinc la intenció de convèncer ningú

després m'ha llegit dos missatges de Venetia
i m'ha remarcat una frase: la qüestió és fer-se un món

crec que aquesta qüestió és connatural en Belette
ja de petits ella creava mons on ens amagàvem

ara, però, m'és molt difícil amagar-m'hi
i quan Belette em parla de Nova York
de Violeta o Venetia em costa d'entendre-la
com si jo no hi pogués formar part

a vegades penso que les dones estan totes trastocades
o hi ha alguna cosa molt profunda entre elles
que jo sóc incapaç de copsar