eclàmpsies col.laterals
Tedi ha tancat la porta fort
Belette s'encara a l'ordinador
la discussió ha començat pels plats bruts
ha girat per l'ordre i el desordre que impera a la casa
des que Belette s'ha instal.lat, ha fet marrada pels cabells llargs
de la banyera i els pèls rasurats de barba a la pica del lavabo
des que Tedi s'empolaina maniàticament, s'ha aturat un moment
a passar llista de les bugades fetes, ha engegat amb violència
sobre els llibres de Belette tirats arreu, s'ha entrebancat
amb el trípode arran de la finestra i ha escombrat per damunt
el marbre ple d'espècies, paquet d'arròs obert, culs d'ampolles
destapades, espaguetis sec i enganxat, crostes de pa torrat,
ganivet untat de mantega, pot obert de Nocilla i un dit de pols
s'han posat a riure
Belette ha dit que ho sent, que té poca energia, a partir d'ara m'hi esforçaré.
Tedi ha dit que ho sent, que té massa feina, a partir d'ara ho faré.
Tedi ha marxat a comprar un paquet de DVDs
Belette rellegeix els darrers mails rebuts de Venetia
dimarts, de juny 06, 2006
dijous, de juny 01, 2006
dolines digitals
episodis de trinxera
Belette no m'ho diu tot de Nova York
me'n parla com si en el fons del seu pensament
les imatges gravades esperessin el moment de l'edició,
el muntatge d'una pel.lícula sense guió previ
racionalment incompresa i atzarosa
s'amaga d'aspectes importants i em mostra
la superfície ondulant d'un corrent de fets
que potser no pot pair: l'enlluernament de què parla
l'encercla en una foscor incomunicable,
canvia de tema i remarca el meu estat patètic
precisament per això: perquè es troba atrinxerada
en uns sentiments que no sap explicar
almenys és el que penso
no puc escriure.
el tall al dit se m'obre a cada gest
Belette no m'ho diu tot de Nova York
me'n parla com si en el fons del seu pensament
les imatges gravades esperessin el moment de l'edició,
el muntatge d'una pel.lícula sense guió previ
racionalment incompresa i atzarosa
s'amaga d'aspectes importants i em mostra
la superfície ondulant d'un corrent de fets
que potser no pot pair: l'enlluernament de què parla
l'encercla en una foscor incomunicable,
canvia de tema i remarca el meu estat patètic
precisament per això: perquè es troba atrinxerada
en uns sentiments que no sap explicar
almenys és el que penso
no puc escriure.
el tall al dit se m'obre a cada gest
dimarts, de maig 30, 2006
dolines digitals
a la intempèrie
no sé què hi ha a l'altra banda del riu
ni qui són els caps que hi transiten
els blocs de paret disfressats amb plantes i llums
i més edificis al darrere dels edificis
fins a països entre mars i continents altres
retalls de cel i sol d'hivern
aquí les estrelles de nit no existeixen
suposo que tant és perquè
tampoc hi ha temps ni pau
per observar-les bé
gent com núvols de tempesta
pressió al cap de boira forta
(com cada matí en llevar-me:
fes el favor de no voltar en pijama pel pis
dutxa't, l'esmorzar és a punt:
suc de taronja i torrades amb melmelada de fruita
el cafè a la cafeteria, Mlle Vieux no en suporta l'olor)
el benestar que em proporcionen Patrice i Mlle
no em compensa prou: segueixo el joc de mentides
i aparences ben conformades, però continuo sense saber
què es mou a l'altra banda del riu
em pregunto si la noia romanesa de la dent d'or
ho sap
em pregunto si no seria millor deixar d'escriure,
alçar-me del banc,
seure a terra al seu costat
i preguntar-li-ho
d'acord
no sé què hi ha a l'altra banda del riu
ni qui són els caps que hi transiten
els blocs de paret disfressats amb plantes i llums
i més edificis al darrere dels edificis
fins a països entre mars i continents altres
retalls de cel i sol d'hivern
aquí les estrelles de nit no existeixen
suposo que tant és perquè
tampoc hi ha temps ni pau
per observar-les bé
gent com núvols de tempesta
pressió al cap de boira forta
(com cada matí en llevar-me:
fes el favor de no voltar en pijama pel pis
dutxa't, l'esmorzar és a punt:
suc de taronja i torrades amb melmelada de fruita
el cafè a la cafeteria, Mlle Vieux no en suporta l'olor)
el benestar que em proporcionen Patrice i Mlle
no em compensa prou: segueixo el joc de mentides
i aparences ben conformades, però continuo sense saber
què es mou a l'altra banda del riu
em pregunto si la noia romanesa de la dent d'or
ho sap
em pregunto si no seria millor deixar d'escriure,
alçar-me del banc,
seure a terra al seu costat
i preguntar-li-ho
d'acord
dilluns, de maig 29, 2006
dolines digitals
eclàmpsies col.laterals
mira, diu Belette, dos mails de Venetia
"levito de felicitat aquests dies a Son Asgard, Belette,
recordes els mots de Violeta: la qüestió és fer-se un món?
doncs visc com si aquest món particular de l'illa
em fes a mi cada minut que passa. Com una ploma,
tinc una visió musicada del tot que plana sobre nosaltres;
sense esforços cal.ligrafiem amb el Recordador d'Aràlia
fins i tot els crits d'eufòria que invoquem llançant-nos
tres metres al mar des del roquissar.
Ahir, ens hauries d'haver vist, vam convertir-nos
en personatges Bartonians: estirats a l'alzinar de l'Embruix
vam prendre orina de dragó".
"A Son Asgard estan preocupats per Aràlia. Tremolen de
pensar en Lechevalier. Madò Bet mou el cap mentre remena
el conill a la cassola i diu: un objecte de luxe, un objecte de luxe.
El Recordador no es creia que Aràlia ens hagués dit: he de marxar,
Jerôme arribarà prest i ha de sopar, el dia que vingué a l'estudi de Charles,
recordes? Foren aquestes les seves paraules, oi?, i fou el to que hi donà
allò que més ens va alarmar. Vam muntar-nos una història lletja,
potser aquí tenen raó i no n'hi ha per a tant. Charles també està confós".
"cada frase és una nova convulsió que atrau i repel.leix els grans basaments de la fertilitat,
ets sents afortunada, Belette? Jo mai hagués pensat que el món ens pogués ser còmplice.
Ara veig com n'és d'hostil i embrollada, Nova York. Em fa basarda el retorn".
Aquesta Venetia és massa enrevessada,
diu Tedi mentre plega roba,
aquesta nit hi ha reunió de veïns
amb el regidor d'urbanisme.
mira, diu Belette, dos mails de Venetia
"levito de felicitat aquests dies a Son Asgard, Belette,
recordes els mots de Violeta: la qüestió és fer-se un món?
doncs visc com si aquest món particular de l'illa
em fes a mi cada minut que passa. Com una ploma,
tinc una visió musicada del tot que plana sobre nosaltres;
sense esforços cal.ligrafiem amb el Recordador d'Aràlia
fins i tot els crits d'eufòria que invoquem llançant-nos
tres metres al mar des del roquissar.
Ahir, ens hauries d'haver vist, vam convertir-nos
en personatges Bartonians: estirats a l'alzinar de l'Embruix
vam prendre orina de dragó".
"A Son Asgard estan preocupats per Aràlia. Tremolen de
pensar en Lechevalier. Madò Bet mou el cap mentre remena
el conill a la cassola i diu: un objecte de luxe, un objecte de luxe.
El Recordador no es creia que Aràlia ens hagués dit: he de marxar,
Jerôme arribarà prest i ha de sopar, el dia que vingué a l'estudi de Charles,
recordes? Foren aquestes les seves paraules, oi?, i fou el to que hi donà
allò que més ens va alarmar. Vam muntar-nos una història lletja,
potser aquí tenen raó i no n'hi ha per a tant. Charles també està confós".
"cada frase és una nova convulsió que atrau i repel.leix els grans basaments de la fertilitat,
ets sents afortunada, Belette? Jo mai hagués pensat que el món ens pogués ser còmplice.
Ara veig com n'és d'hostil i embrollada, Nova York. Em fa basarda el retorn".
Aquesta Venetia és massa enrevessada,
diu Tedi mentre plega roba,
aquesta nit hi ha reunió de veïns
amb el regidor d'urbanisme.
dissabte, de maig 27, 2006
dolines digitals
episodis de trinxera
nits de vetlla closcant somnis rígids
avui, tot jo despellat com un conill,
les vísceres, els muscles, els ossos
units es deixataven per l'entramat
de venes vermelles i fosques
caminava pel passadís i deixava petjades
de sang gelatinosa damunt el terra fred
m'he llevat amb vòmit
no volia entrar al bany per por del mirall
i he perbocat al passadís
he deixat petjades gelatinoses fins la meva habitació
i tot jo un altre cop despellat i roig al meu cau indòmit
amb visió completa i anatòmica de mi mateix
perseguit per les pors idèntiques de quan l'àvia Xima havia de fer cassola
la sang sempre m'ha fet fàstic
els còdols de platja són sòlids
mantinc els ulls oberts com pedres impertèrrites
nits de vetlla closcant somnis rígids
avui, tot jo despellat com un conill,
les vísceres, els muscles, els ossos
units es deixataven per l'entramat
de venes vermelles i fosques
caminava pel passadís i deixava petjades
de sang gelatinosa damunt el terra fred
m'he llevat amb vòmit
no volia entrar al bany per por del mirall
i he perbocat al passadís
he deixat petjades gelatinoses fins la meva habitació
i tot jo un altre cop despellat i roig al meu cau indòmit
amb visió completa i anatòmica de mi mateix
perseguit per les pors idèntiques de quan l'àvia Xima havia de fer cassola
la sang sempre m'ha fet fàstic
els còdols de platja són sòlids
mantinc els ulls oberts com pedres impertèrrites
divendres, de maig 26, 2006
dolines digitals
a la intempèrie
me la miro mentre escric
i espero Venetia aquí al banc del Hudson.
no somriu
sense el somriure ningú no li veu la dent d'or
Venetia té un do, ho escric literalment
com ho penso, indescriptible:
té la capacitat de posar el mateix nivell d'entusiasme
quan escolta John Coltrane i et parla
del seu Round about Midnight
o quan escolta la GH Jazz 3 i et parla
de la propera actuació que faran al Jules:
els seus mots equiparen les desigualtats a partir dels contrastos
i ho embelleix tot amb focus net, cada angle i línia d'ombra particular.
"La sinuositat de Daphne és felina de contenció", va dir-me Venetia
el primer dia. "Centra l'esguard quan els ulls li prenen la incisió de diamant
i amb un vestit de Centinaro té resplandor de brúixola solar".
"En canvi Violeta és extensió camaleònica. La seva observació descentrada
abraça radis llunyans que pigmenten eclipsis,
viu oculta com alimara d'ombres
només quan somriu ensenya una dent d'or".
havent-me dit això vaig sentir massa curiositat
per la desconeguda del Hudson
arriba Venetia, anirem al Jules
la GH Jazz 3 no és res de l'altre món
però m'encanta com amaneixen
el col.lapse efervescent d'aquesta ciutat
amb les pauses melòdiques d'un assaig
me la miro mentre escric
i espero Venetia aquí al banc del Hudson.
no somriu
sense el somriure ningú no li veu la dent d'or
Venetia té un do, ho escric literalment
com ho penso, indescriptible:
té la capacitat de posar el mateix nivell d'entusiasme
quan escolta John Coltrane i et parla
del seu Round about Midnight
o quan escolta la GH Jazz 3 i et parla
de la propera actuació que faran al Jules:
els seus mots equiparen les desigualtats a partir dels contrastos
i ho embelleix tot amb focus net, cada angle i línia d'ombra particular.
"La sinuositat de Daphne és felina de contenció", va dir-me Venetia
el primer dia. "Centra l'esguard quan els ulls li prenen la incisió de diamant
i amb un vestit de Centinaro té resplandor de brúixola solar".
"En canvi Violeta és extensió camaleònica. La seva observació descentrada
abraça radis llunyans que pigmenten eclipsis,
viu oculta com alimara d'ombres
només quan somriu ensenya una dent d'or".
havent-me dit això vaig sentir massa curiositat
per la desconeguda del Hudson
arriba Venetia, anirem al Jules
la GH Jazz 3 no és res de l'altre món
però m'encanta com amaneixen
el col.lapse efervescent d'aquesta ciutat
amb les pauses melòdiques d'un assaig
dissabte, de maig 20, 2006
dolines digitals
eclàmpsies col.laterals
Venetia em va prometre una perla.
Vet aquí.
no t'he explicat, oi, que a Nova York
els vam conèixer, aquests músics de jazz?
Tedi fa que no mentre unta una torrada
i es mira el cd de damunt la taula.
les tardes que jo em podia escapar
de Patrice i Mlle Vieux,
anàvem amb Venetia al Jules,
ella coneixia el barman,
(que ens obria a les cinc de la tarda),
l'ajudàvem a preparar el local
escombres, cadires, espelmes, llimones
espremudes per als còctels
(i arribava la GH Jazz 3
que es predisposava per a l'actuació nocturna)
un solo de piano,
l'ariette oubliee de Verlaine versió Debussy,
el saxo es servia el cubalibre rere la barra
i la veu feia escales al tamboret
(jo a les 8 havia de ser
a l'apartament de Daphne).
Belette, en pijama, s'ha acomiadat de Charles
amb un gràcies ensomniat
i dos petons
una abraçada amb Venetia:
"vet aquí la perla: la primera gravació desestimada
de la banda: el productor no la va voler per massa complexa,
regal de la veu", ha dit tot donant el cd a Belette,
"quan tornem de Son Asgard passarem per aquí".
Venetia sempre compleix les promeses.
Venetia em va prometre una perla.
Vet aquí.
no t'he explicat, oi, que a Nova York
els vam conèixer, aquests músics de jazz?
Tedi fa que no mentre unta una torrada
i es mira el cd de damunt la taula.
les tardes que jo em podia escapar
de Patrice i Mlle Vieux,
anàvem amb Venetia al Jules,
ella coneixia el barman,
(que ens obria a les cinc de la tarda),
l'ajudàvem a preparar el local
escombres, cadires, espelmes, llimones
espremudes per als còctels
(i arribava la GH Jazz 3
que es predisposava per a l'actuació nocturna)
un solo de piano,
l'ariette oubliee de Verlaine versió Debussy,
el saxo es servia el cubalibre rere la barra
i la veu feia escales al tamboret
(jo a les 8 havia de ser
a l'apartament de Daphne).
Belette, en pijama, s'ha acomiadat de Charles
amb un gràcies ensomniat
i dos petons
una abraçada amb Venetia:
"vet aquí la perla: la primera gravació desestimada
de la banda: el productor no la va voler per massa complexa,
regal de la veu", ha dit tot donant el cd a Belette,
"quan tornem de Son Asgard passarem per aquí".
Venetia sempre compleix les promeses.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
